Diumenge a la nit vaig veure l’entrevista de Jordi Évole a Esperanza Aguirre dins “Salvados”, i ella mateixa, que a penes aconseguia salvar els mobles amb la seva seguretat en si mateixa, va tenir un final que va servir en mà al mateix Évole: sortir corrents, o deixar l’entrevista sense acabar, a l’estil Charlton Heston
(Les meves darreres piulades i facebookiades) –No tenen una cosa millor que fer, els d’El Mundo. I si al David Fernández li agradés en Woody Allen, dirien que és hipòcrita en denunciar la prostitució. Típic d’aquest diariot. –Em cau bé Antonio Miguel Carmona (és tertulià a La Sexta Noche, on jo hi vaig de públic),
Albert Boadella torna a dir això que diu des de fa anys, i nosaltres ja no l’escoltem gaire, és un disc ratllat de quan aquests es feien amb vinil. Per això, el vaig dedicar un dels meus articles de Blasting News: http://es.blastingnews.com/opinion/2015/02/boadella-esta-triste-y-ataca-a-catalunya-otra-vez-que-tendra-boadella-00258589.html Al qual, dic que ell s’esdevé el mateix que en Gérard Depardieu per
–Trista notícia pels que vam patir quan aquesta revista (Charlie Hebdo) feta amb coratge va ser víctima d’un salvatge atemptat terrorista. Tot i que els seus autors diuen que això serà momentani, l’espera per veure el proper número del Charlie serà llarga. –Va ser molt difícil guanyar el Vila-real, que es va avançar dues vegades,
Com vaig gairebé tots els Dissabtes al programa La Sexta Noche, l’altra nit vaig veure l’entrevista a l’Albert Rivera. I com sempre fa aquest senyor quan passa per aquest programa, mostra a tothom una imatge moderada, continguda. Mai no hi veu l’espectador de La Sexta l’altra imatge que ell mostra al Parlament de Catalunya. Tinc
–Els cinemes Verdi son en perill de tancament. Jo no hi he entrat mai, però els conec, i també conec els Verdi madrilenys. Tanmateix, com a conec Gràcia, em sap greu això que passa, i espero que l’Ajuntament i la Junta de Districte puguin salvar-los. –José Ignacio Wert ha sigut, amb la seva Llei, com El
Els mitjans de comunicació de Catalunya han ressaltat allò que semblava evident des d’un principi: que la suposada petició en forma de milers i milers de famílies que desitjaven l’educació en idioma castellà com aigua de maig era petitíssima. Fa mesos, el Govern Rajoy va llançar la Llei Wert amb l’obligació que semblava que qui la contravingués,
No va ser l’atemptat més traumàtic de tots, ja que aquest va ser el de la bomba anarquista al Gran Teatre del Liceu l’any 1893, amb 20 morts. Però, el que comentem aquí, el 19 de Juny de 1987, comès per ETA, encara es recorda a Barcelona amb dolor, tot i que la ciutat va saber
Dimecres va haver els sagnants assassinats dels dibuixants del Charie Hebdo, que va commocionar el món sencer. Avui, la manifestació a París, sincera i grandiosa, tot i que van anar-hi diversos polítics que al seu país fan polítiques d’atac a la llibertat d’expressió i d’altres llibertats. Però tenim que continuar amb la nostra lluita per
(Del meu article a Blasting News, que pel seu interès us el volia mostrar) El Dia de Nadal de 1933 va morir a Barcelona en Francesc Macià i Llussà, primer President de la Generalitat de Catalunya restaurada dos anys abans. La seva vida va ser de novel·la, però fascinant i mostra d’algú que va lluitar per allò que
(Del meu article al Blasting News del passat 27 de Desembre) Després dels insults a Twitter a la sèrie “Polseres vermelles” en la seva estrena, ara ataquen Serrat per la seva llengua nativa La passada nit de Nadal no vaig poder veure la televisió, hi erem les persones amoïnades en altres coses, en sopar, brindar
Ara que escric més al Blasting News i desgraciadament no tinc gaire temps per ser-hi també amb vosaltres, he vist avui que els dos articles que vaig fer defensant el programa POLÒNIA dels atacs de la caverna i tot celebrant els deu anys del seu equip, va agradar de valent als responsables de les pàgines
Ahir vaig ser amb la meva companya de pis a casa de la seva família. I com que a la mateixa hora hi començava el discurs del nou Rei Felip VI, fet amb nou estil, nou posat i tot això, no vam poder sentir-lo, però tant se val. Quan vaig sentir de més jove l’actual
Joan Barril, la Diada de Sant Jordi del 2011, a Sabadell Fora de Catalunya no era gaire conegut, sobretot perquè no era gaire mediàtic, ni tenia tendència a cridar l’atenció per frases polèmiques, ni per actituds de vedette, ni tampoc per escriure 50 tuits diaris plens d’adjectius insultants. Joan Barril tenia un programa diari a Catalunya
Com sempre, us deso els meus darrers comentaris a Facebook i Twitter, i continuo amb el meu article diari a Blasting News. –Els del partit de la família Le Pen també tenen els seus secrets, vull dir que no agafen gens amb les seves idees reaccionàries, com que el número 2 del partit sigui homosexual.