Per a tots els gustos

(Del meu article al Blasting News del passat 27 de Desembre)

Després dels insults a Twitter a la sèrie “Polseres vermelles” en la seva estrena, ara ataquen Serrat per la seva llengua nativa

La passada nit de Nadal no vaig poder veure la televisió, hi erem les persones amoïnades en altres coses, en sopar, brindar i donar-nos mútuament regals de Nadal, o millor dit, els que ha portat el Pare Noël o el / la amic/ga invisible.

Però de tant en tant mirava el telèfon mòbil i veia les tendències del moment, el Trending Topic. I en veure que una d’elles era “Serrat”, que fins i tot dos dies després continua, vaig mirar a veure què passava amb el mític cantautor.

Vaig veure sorprès que no era que feien d’afalacs per algun disc, ni perquè fos el seu aniversari, o perquè fa 50 anys que hi és dins el món musical… Ni tan sols li afalagaven. Li atacaven! I era perquè cantava aquella nitan un programa especial de TVE algunes cançons seves en català. Però si quan les ha fet en la llengua de Mercè Rodoreda les ha cantat així. I si a sobre la cantava en dueto amb cantants hispanoparlants com a Estopa, no sé si li atacaven més a ell o a l’altre cantant.

Un que ha sentit a intèrprets cantar al costat del gran cantautor del Poble-sec barceloní  mirar fins i tot cantar en català, com Ana Belén, al disc “Material sensible” de 1989, cantant els cors de la cançó “Malson per entregues”, o Paco De Lucía tocntr la guitarra en aquest mateix disc, a la cançó “Salman Rashid”, o l’actor Agustín González treballant a una pel·lícula de Ventura Pons (“Carícies”) aprenent-se els seus diàlegs en català de memòria perquè no volia ser doblat per un altre actor, aquesta mania que tenen alguns de demonitzar qui faci alguna cosa referent a Catalunya ja comença a ser pesat.

Recordo quan fa dos anys es va estrenar a Antena 3 TV la sèrie catalana “Polseres vermelles”, en la seva versió doblada a l’espanyol. Mentre la majoria de gent de Twitter lloava la qualitat dels seus guions, s’estimava més tal o qual personatge i es declarava fan, sortien molts amb grolleries com ara “Això què eeeeeeees? La p … sèrie és tota plena de catalans, quin fàstic” o “De debò, que la fan en català i després la doblen a l’espanyol. Quin fàstic que fan”.

Les frases anteriors es descriuen per si mateixes, diu molt de qui les escriuen, que per molt que s’entestin seus autors, no els donaran per elles el Premi Nobel de Literatura, ni els faran més interessants davant les noies, ni coses així. Serrat ha patit l’enèsim atac anticatalà, i això que Serrat s’ha declarat anti-independentista. Serà perquè ell no va fer aquesta declaració a l’estil Albert Boadella?

Potser al Boadella, partidari que els tancs vagin cap a Catalunya i tanquin l’autonomia i tot el que es portin per davant, li haguessin aplaudit més. I si anés cap a les Ventas a veure una cursa de braus, cosa que el dramaturg s’adora de valent, més encara. No, rectifico: si Boadella fos company de gresques del Petit Nicolás, més, més, més…

Ara seriosament: tant que diuen estimar Catalunya per a Espanya, són incapaços d’acceptar-nos amb el nostre tarannà. Em recorden a una ex xicota meva que deia que tot és igual arreu del món. Per això, ella s’entestava a demanar “Si us plau, una canya” (una cervesa) a Barcelona, ​​i se la miraven com si fos extraterrestre. No hi havia manera de convèncer-la que això s’entén a Madrid. A Barcelona hi demanes “una canya” i creuen que els demanes una canya de pescar.

O és que els que van veure el programa l’altra nit no sabien qui és en Serrat? O és que creuen que només existeix David Bisbal? O és manca de cultura musical, o d’allò altre.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!