NOTA: Aquest article ho vaig escriure fa tres setmanes, quan vaig anar al programa La Sexta Noche (La Sexta) com a públic, i vaig veure personalment l’enèsim enfrontament entre Pablo Iglesias i Eduardo Inda. Després de dos mesos de no anar jo com a públic al programa de La Sexta Noche, hi vaig tornar, i
Artur Mas ha estat intel·ligent, no es podia fer d’una altra manera, ja que l’Estat espanyol segueix entossudit i en la seva obsessió de no permetre la consulta, més que recordar un país que defensa la seva integritat territorial, recorda algú que creu que li deixarà la dona per anar-se’n amb el primer que s’hi
No vull posar-me sensacionalista ni emprenyar-me massa, ja que davant d’un tema tan greu com l’Èbola cal pensar primer amb sang freda, sobretot perquè aquí no hi som per comentar una notícia sensacional, que després de molt de temps sembla posar Espanya dins el mapa en alguna cosa més que les notícies de corrupció de
Cal una Llei Contra l’Homofòbia, ho diu un hètero. Jo, que sóc hètero, que alguna vegada m’he plantejat si m’agraden o no els homes, a més de les dones, tot i que finalment m’he adonat que només les dones m’atrauen, penso que una Llei com la que ha aprovat el Parlament de Catalunya és necessària.
La novel la que va mostrar un altre camí per a la Literatura sueca actual, més enllà de les de Stieg Larsson i la seva lúcida descripció de Suècia allunyada de la imatge idíl lica de país avançat i pioner en els drets de les dones, ja té la seva versió al cinema. Una novel
S’han estrenat en només dos mesos dues pel lícules amb l’actor Lambert Wilson de protagonista. Després de veure’l com una madura estrella televisiva que intentava treure’s aquesta etiqueta encarnant a un personatge de Molière al teatre a “Molière en bicicleta”, ara el veiem com un home de cinquanta anys acabats de fer que encara se’n
–Cada cop més hi ha gent que hi veu que allò que vol la majoria de catalans, enmig de la demagògia esbojarrada que hi ha. I molt bé que sigui un no català el que ho diu, com en Santiago Segura. –Massa ràpids. Deu ser la primera vegada en més de 30 anys que existeix
El Govern central i el Tribunal Constitucional, creient que fan el bé, no han fet res més que empitjorar allò que s’havia fet. He dit centenars de vegades que el Primer Ministre britànic David Cameron va ser més intel ligent amb allò d’Escòcia, més dialogant i més valent. Perquè Escòcia, al contrari que l’IRA a
Tinc que confessar que fa anys, aquest senyor anomenat Alberto Ruíz Gallardón m’era simpàtic, però es va deixar encegar per això anomenat Política, cosa que embogeix a qui l’exerceixi, sobretot quan arribes a exercir-ne alguna mena de poder. Això li va començar a passar a aquest senyor fa gairebé 20 anys, el 1995, quan va
El poble escocès ha decidit seguir al costat d’aquell país amb un nom una mica pedant, que com hashtag a Twitter ocuparia gairebé tot el post: Regne Unit d’Anglaterra, Escòcia, País de Gal.les i Irlanda del Nord. No és el resultat que hi hauríem desitjat, almenys per tornar als escocesos la seva estima com a
Com va passar amb les manifestacions anteriors, no sabem si arribarà a bon port això que les gents entusiastes desitgen. La V catalana ha estat un èxit rotund, encara que ens la mirem des del punt de vista artístic. I l’admirable és que ha estat concebuda de manera pacífica, no hem hagut d’imitar actituds que
En el món de la Política, cal estar boig per fer allò que el poble vol que es faci i no pas els dirigents dels partits polítics, en un 99% allunyats de la realitat o obsessionats en sondejos, assessorament d’imatge i d’altres detalls que només cerquen el poder i res més. Aquesta pel ·lícula italiana,
Saluts a tota Catalunya, a la nostra festa nacional. Que es celebri en pau i donant tant d’exemple al món com la de l’any passat. Tant se val el que diguin els mitjans que ja sabem. Me’n refio més dels estrangers. Almenys s’informen millor. Tant de bo que, almenys, ens deixaren fer la consulta, tant
És la pel·lícula que ha donat més que parlar per les seves escenes eròtiques potser des de “Nou setmanes i mitja”, encara que la que comento aquí la supera àmpliament en tot: interpretació, qualitat artística i resultat final. Però també perquè ha estat capaç de sorprendre a algú tan conegut per les seves idees conservadores
Recupero aquí un text meu, de fa anys, que vaig escriure tot fent una reflexió sobre l’art i com aquest és capaç d’imitar la vida mateixa, o com els escriptors, jo mateix entre ells, ens hi fixem per escriure i crear les nostres històries, fins i tot partint de les històries personals. L’ART IMITA A