Per a tots els gustos
La vida és molt complexa. Tot en aquesta vida ho és.
Barcelona Hipercor 1987, un altre atemptat que va marcar a una ciutat
No va ser l’atemptat més traumàtic de tots, ja que aquest va ser el de la bomba anarquista al Gran Teatre del Liceu l’any 1893, amb 20 morts. Però, el que comentem aquí, el 19 de Juny de 1987, comès per ETA, encara es recorda a Barcelona amb dolor, tot i que la ciutat va saber superar-lo.
L’organització terrorista basca ETA atemptava per tot arreu. I un vespre, la gent hi era comprant dins l’hipermercat Hipercor, situat a l’avinguda de la Meridiana. L’ETA va robar prèviament un cotxe, com era costum en l’organització terrorista. Era un Ford Escort.
El van omplir d’explosius, uns 25 quilos d’amonal, 100 litres de gasolina, escames de sabó i cola adhesiva, 200 quilos en total, i el van aparcar a l’aparcament subterrani d’Hipercor, soterrani segon, amb un temporitzador perquè fes l’explosió.
A les tres de la tarda, trucades telefòniques rebudes al diari Avui ia la Guàrdia Urbana van avisar que es faria l’atemptat a partir de dos quarts de cinc. Només van fer una inspecció ocular, i van creure que tot allò era una falsa alarma.
L’explosió va ser a les 16:08 hores. El material explosiu i la gasolina va provocar una letal bola de foc que va arribar fins la secció d’Alimentació d’Hipercor. Allà van morir la majoria de les 21 víctimes. Els ferits, van arribar a la xifra de 45.
Com en una pel·lícula de terror, molts dels morts van quedar carbonitzats tot seguit per la bola de foc, que va arribar als 3.000 graus. Els qui no van morir cremats, van ser asfixiats pels gasos tòxics. 15 en l’acte, sis més a l’hospital posteriorment.
Com era un divendres a la tarda, i essent la Meridiana una avinguda de sortida de Barcelona, el caos circulatori va ser brutal i el fum es veia des de tota la ciutat. Vint vehicles que hi eren dins el garatge van quedar destruïts. L’autor material va ser el terrorista conegut com a Santi Potros, i l’Artapalo l’autor intel·lectual. Formaven part del Comando Barcelona. Va ser l’atemptat amb més morts d’ETA.
Barcelona i tot Catalunya van quedar commocionades. Fins i tot els que encara tenien una certa admiració per l’ETA com a Moviment Basc d’Alliberament, es van adonar que aquell no era pas el camí per això, i encara menys assassinant fredament gent que fins i tot podria dir que el nacionalisme basc pot aconseguir el que vol per via pacífica.
Es va convocar una gran manifestació a la ciutat, amb l’assistència de familiars de les víctimes, que va ser un exemple de resposta unida d’una ciutat espantada per allò que va viure, però sense arribar mai a les respostes de pinxo d’alguns en d’altres esdeveniments semblants, com l’11-M madrileny. Podem destacar l’actriu Núria Espert, que va llegir el Manifest de la mateixa, i d’ella es destaca la frase “Els criminals no assassinaran l’esperança”.
Barcelona, un any abans, va ser designada per als Jocs Olímpics de 1992, que van ser magnífics i que van servir per superar l’horror d’Hipercor, però mai no es va oblidar la tragèdia. Els terroristes autors van ser condemnats, quatre d’ells, a 800 anys de presó cadascun. L’Estat espanyol també, per negligència policial, en no desallotjar-hi la gent. Els ferits de l’atemptat van patir seqüeles permanents, psicològicament o per invalidesa. Els terroristes deien que van atemptar contra Hipercor perquè creien que tenia capital francès, i volien pressionar França perquè s’espantés i tingués un millor tracte cap a l’
ETA i els bascos.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si des de que varem estrenar democràcia per allà en 1978 haguéssim seguit EL BRILLANT EXEMPLE del MOSSAD israelita,ETA s´hagués autodissolt automàticament i moltes accions terroristes com l´atemptat de l´Hipercor,el de la casa-quarter de la Guàrdia Civil de Vic,els assasinats del polìtic Ernest Lluch,l´agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona Juan Miguel Gervilla Valladolid,el mosso d´Esquadra Santos SantaMaria S´HAGUÉSSIN EVITAT.