19 de març de 2020
0 comentaris

Meandres

 

 

Meandres

 

Mentre pensaves en la soledat,

ens fugia de les mans

la vida.

Com el  riuet  dins la mota

que entre les corbes dels meandres

arriba,

-exhaust-

a l’ampli llit de descans,

que és la mar:

verda, blava, grisa.

 

Mentre  buscaves el llibre

de les respostes certes,

vagava incert entre el clarsobscur

preludi de la nit

i prenia cos, a tot el meu voltant,

el no res del temps quiet.

 

No hauríem d’haver begut el vi

guardat tant de temps

al celler  de l’ànima?

i amb els amics de sempre

haver compartit l’esclat de les ombres

ara convertides

en els lluminosos colors

de l’encesa dels ponents?

 

23 d’agost 2010

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!