Cisterna
Quan des d’allà on siguis
-que el camí t’hagi dut-,
i miris més enllà del tu proper
que les violes i els pit-roig
han teixit al teu voltant,
encara podràs veure
la vella cisterna dels somnis
que junts vam bastir
amb fugisseres hores
de tendresa i coratgia,
sobre l’alt pilar
del pedruscall triat
a pedreres i recons,
sota tots els cels possibles.
No hi seré gaire lluny,
cercant encara,
l’aroma de la plenitud
d’allò incondicional
que em va donar
per un temps,
gairebé infinit,
la dona hostessa de la nit
i de mirada fonent.
Perquè ho vaig perdre.
O se’n va anar.
I des d’allà on siguis,
somriu amb l’ànima,
per a tu,
per a mi,
perquè, creu-me,
només pocs privilegiats
ho han pogut viure.
Estiu 2003
________
Cisterna
Quan des d’allà on siguis
que el camí t’hagi dut,
i miris més enllà del tu proper
que les violes i el pit-roig
han teixit al teu voltant,
encara podràs veure
la vella cisterna d’aigua de pluja
valenta, que junts vam bastir
amb fugisseres hores
de tendresa i coratgia,
sobre un alt pilar
de pedruscall triat
a pedreres i recons,
sota tots els cels possibles.
No hi seré gaire lluny,
cercant encara,
l’aroma de la plenitud
d’allò incondicional
que em va donar
per un temps,
gairebé infinit,
la dona hostessa de la nit
i de mirada fonent.
Somriu amb tota l’ànima,
sense recances
doncs, creu-me,
només pocs privilegiats
ho han pogut viure.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!