Acabo de sentir per la ràdio com el ministre d’immigració francès Eric Besson feia unes declaracions. Primer ha dit que treballaran per legislar l’expusió d’il·legals.Després ha dit que estudiaran retirar la nacionalitat a delinqüents estrangers. D’entrada si una persona té nacionalitat francesa vol dir que NO és estranger. Imagino que, quan Besson parlava de estrangers
La reflexió no és meva, m’ho va fer veure en Roger Mas, dinant l’altre dia. I crec que ell deia que tampoc era seva, crec que va citar Carles Muñoz Espinalt.Deia que els independentistes erem els moderats, que els extremistes eren els autonomistes i els federalistes.La reflexió és molt senzilla: [Mas i Montilla, dos extremistes]
És precisament quan s’avança que es fan més evidents les mancances. I l’independentisme té -com a mínim- una mancança important. Tot i tenir tants àlfils com peons tenim un buit teòric important. Tothom discuteix sobre el vehicle que cal utilitzar en el viatge però ningú pensa en la ruta i encara menys en el destí.
Em sap una mica de greu que el meu nom hagi sortit relacionat amb l’acte de presentació de Solidaritat Catalana per la Independència perquè ni hi he assistit, ni hi he donat suport. Només vaig rebre una trucada convidant-m’hi. Això i prou. No m’agradaria quedar com un sectari aixafaguitarres, per això sento la necessitat de
He llegit al diari que l’Ajuntament de Salou prohibeix anar pel carrer amb biquini o sense samarreta i que sancionarà amb multes d’entre 100 i 300 euros l’incompliment d’aquesta ordenança. Esperava aquesta notícia per no basar el meu raonament contrari a la prohibició del burca en auguris, com han fet els defensors i els legisladors
És lleig, ho reconec. Per això no extendré la satisfacció visceral més enllà del títol de l’entrada i no m’entretindré a concretar l’extensió del meu somriure o el benestar general del cos mentre Jordi Hereu reconeixia el fracàs aclaparador de la consulta sobre la Diagonal. Aquells que deien que les consultes sobre la independència eren
L’esperpent del Tribunal Constitucional pel que fa recurs contra l’Estatut avança implacable per seguir donant la raó als que creiem que una altra Espanya no és possible. Espanya se segueix debatent entre l’imperi democràtic i la democràcia imperial. Mentre uns plantegen no cedir ni un pam més en la descentralització administrativa, per evitar que Catalunya
Avui s’ha conegut la sentència del judici que se’ns va fer a principis d’any en relació a uns fets ocorreguts a Olot l’any 1998. M’han absolt de tots els càrrecs. La Jutgesa no s’ha cregut la versió que es van empescar els Mossos per defensar-se de la querrella que els hi vam posar nosaltres per
Tenim present, des de fa molt temps, que un esportista o un club d’esports català, és espanyol quan guanya i català quan perd.Aquesta és el subtil missatge dels mitjans de comunicació espanyols: som uns perdedors. Bastant en la mateixa línia, els mitjans de comunicació espanyols, ara, de cop anomenen Jaume a Matas, en comptes de
Diumenge veiem com després del segon gol de Messi al Saragossa, els afeccionats de la Romareda aplaudien l’argentí del Barça. És de justícia esportiva rendir-se a la magistralitat encara que sigui de l’equip rival i t’encari a segona divisió. Hem aplaudit el gol de la TDT, sense entusiasme, amb normalitat, l’hem aplaudit creient que era
En JC està trist. No hi ha manera que E li faci cas. Tem perdre-la. Ha de fer alguna cosa i decideix recórrer al vell truc.El dia 23, E. passa per un sòrdid i solitari carreró, fa una nit freda, fosca i boirósa…. Sobtadament apareixen dos energúmens i l’ataquen, van armats i tenen un aspecte
Fa pocs dies, xerrant amb uns amics, ens qüestionavem com respondria Espanya a l’ofensiva democràtica del 13D. Estava clar que la resposta espanyola al referèndum d’Arenys, no només va fracassar si no que va aconseguir l’efecte contrari del pretès. Els espanyols van respondre com d’ells s’esperava amb amenaces, coaccions,l anònims als comerços, profecies periòdístiques d’una
Sovint ens encabronem a identificar el problema amb les seves expressions. No és estrany: les expressions dels problemes solen ser grotesques, indignants, abominables…Però la bèstia és el pop, no un seu tentacle. Recordo que quan els nord-americans van atacar l’Iraq, em van trucar d’una ràdio per demanar-me’n l’opinió, pensant que -en tant que persona d’esquerres-
Un dels eixos informatius dels darrers dies és l’abordatge del tonyinaire Alakrana i de la pirateria a l’oceà Índic.Més enllà del debat superficial de “es triste pedir pero más triste es robar” en què s’han centrat els analístes i els narradors a mi, des de la profania -ja ho dic d’entrada-, se’m planteja una pregunta:
De corrupció, tots ho sabem n’hi ha de legal i d’il·legal. L’objectiu dels models d’estat oligarca modern (allò que eufemísticament s’anomenen “democràcies occidentals” és decidir quins crims són legals i quins són il·legals. El sistema de finançaments de partits polítics o institucions com les diputacions són exemples claríssims i caríssims estafes legals. Amb certa freqüència,