El bloc d'en Titot
Francesc Ribera
La consulta de la Diagonal va comptar amb un suport mediàtic espectacular des de mesos abans. Les consultes per la independència, en canvi, no van tenir ni tant sols un tractament que evités falsejar la realitat. Hi va haver boicot actiu i es va amagar la realitat de desenes de milers de voluntaris i de centenars d’actes, xerrades, festivals, etc.
La consulta de la Diagonal ha costat com a mínim 2.700.000,00€. Això és el que reconeixen, possiblement ha estat bastant més. I aquests diners els hem pagat tots els ciutadans. Les consultes per la independència van comptar amb pressupostos molt inferiors i van finançar-se amb aportacions voluntàries dels veïns i veïnes dels pobles i ciutats.
Quan va acabar la roda de premsa de Jordi Hereu i s’havia cessat Carles Martí com a responsable únic del fracàs estrepitós em quedava un dubte: on el recol·locarien?
Assessor sobre Drets Humans a la Diputació de Barcelona?
Delegat de la Generalitat a la UEFA?
Responsable d’ambientació aromàtica del Consell Comarcal?
La secta té sempre un lloc de treball (o hauria de dir-se un lloc de nòmina?) per als seus immolats.
Però no, un cop més la realitat supera la ficció. L’han designat per establir l’estratègia que acosti l’Ajuntament als ciutadans. Sí, exacte, aquell que se’l va fer responsable de materialitzar el distanciament de l’Ajuntament amb els ciutadans s’ha considerat que era la persona més qualificada de Barcelona per apropar l’Ajuntament als ciutadans.
Ja s’ho faran.
Mentrestant, deixeu-me gaudir:
BOTIFARRA!!!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ep, titot!
Vaig ser al magnífic concert de Brams a Porqueres el cap de setmana passat. Erem uns que cridàvem, cantàvem i xiulàvem tota l’estona entre el desori provocat per l’emoció de reviure en viu i en directe, potser per darrera vegada, un concert d’aquest magnífic grup. Jo encara no he recuperat del tot la veu! Però aquesta afonia no és res més que conseqüència d’un gran moment. Gràcies per les emocions i la il·lusió transmesa!
Pel que fa al teu article, bé, és el que sempre passa. Jo em dedico a la investigació científica. En la nostra feina, per rebre finançament per part de les institucions públiques ens demanen contínuament justificacions de la qualitat de la feina, a través de publicacions de resultats en revistes internacionals, citacions, evolució de la producció científica al llarg de tots els anys, … En canvi, per a ésser polític, l’únic requisit és saber fer molt bé “la puta i la ramoneta”. Ningú controla la seva feina, per malament que ho facin. I quan hi ha mala maror, només els cal esperar un temps o fer rodar el cap d’un altre que estigui per sota seu. Quan la política esdevé un feu, llavors la “democràcia no és res més que una gran fal·làcia” com deia el poeta.
Espero que quan tinguem un estat propi, a la constitució catalana es digui que un president no podrà repetir més de dos mandats, que els comptes de la Generalitat i els sous dels càrrecs públics es publiquin al DOGC, i que el poder judicial crei una oficina antifrau, escollida però no regulada pel parlament de Catalunya. Només així els polítics tindràn el control que mereixen per tal d’aujdar-los a tocar de peus a terra.
Una darrera cosa. Al concert digueres que et deixava una mica bocabadat que després de 20 anys, les cançons de Brams encara eren d’absoluta actualitat, que res havia canviat. Bé, no hi estic al 100% d’acord. Quan jo anava als concerts abans, la independència em semblava un somni però no veia un camí estructurat i organitzat per a assolir-lo. Acutalment, gràcies amb el moviment començat amb aquestes consultes i a la movilització de la societat civil i bona part dels intel·lectuals més importants del país, ja hem començat a construir aquest camí, i el somni de la independència s’ha passat a anomenar el projecte de la independència.
Salut!
Miquel