El bloc d'en Titot

La Jutgesa no s’ha cregut la versió que es van empescar els Mossos per defensar-se de la querrella que els hi vam posar nosaltres per abús d’autoritat i detenció il·legal, una querella que un jutge va arxivar sense ni tant sols escoltar-nos, per pur corporativisme.

La gràcia de tot plegat és que un dels dos mossos d’esquadra que va declarar el 22 de febrer, quan va arribar a casa (o a la caserna) no se li va acudir res millor que escriure en aquest bloc reconeixent la nostra versió dels fets, rient-se de nosaltres per que tot i ser víctimes vam acabar com imputats, insultant-nos i, fet i fet, autoinculpant-se (i inculpant a la resta de mossos) de fals testimoni.

No hi ha cap mena de dubte que és un dels dos mossos que va declarar el dia 22 de febrer (els altres havien declarat un mes abans) perquè es refereix a coses que es van dir aquell dia i que per tant cap dels altres mossos podia saber.
En un moment donat es burla del company Joan Jubany dient que “continua buscant respostes (potser si haguessis confiat més en la policia i en la justícia els haguéssim trobat)”. En Joan en la seva intervenció final es preguntava com podia ser que es destinés tant temps de la policia i la justícia a acusar-nos d’aquells fets quan els Mossos d’Esquadra van desistir per falta de temps d’investigar l’assassinat de la seva germana.

Els altres dos companys imputats, que se’ls demanava dos anys de presó a cadascún, han estat condemnats a multes baixes i testimonials per desconsideració, per si en el transcurs dels fets se’ls hi hagués escapat algun “fillsdeputa!”.

En fi, només em quedaria per respondre-li a aquest mosso d’esquadra una cosa: gràcies per ser tan burro de delatar-te, per reconèixer la nostra versió dels fets i per demostrar el tipus de personal que hi ha ficada en els Mossos d’Esquadra.

Un cos policial capaç d’acollir i emparar gent com aquesta no pot ser de cap manera el cos de seguretat i auxili social que Catalunya (ni cap altre país del món) mereix.