Ja està. Ja s’ha acabat per ara la meva carrera de tertulià. Amb tot he de dir que ja era el tracte. I si voleu que us digui la veritat, això de llevar-me a les 6 del matí per fotre’m a pontificar, se’m feia estrany.He de reconèixer que en aquesta tertúlia vaig fer una petita
Avui he anat a la tertúlia matinera de RAC1, a quarts de nou. Això de llevar-se a Vic a les 6 del matí per opinar a Barcelona a les 8 encara no ho tinc gaire mecanitzat.Però, tanmateix, hi vaig ben poc a llocs així.Penjo el tall, avui el post és parlat.
A partir del mes de setembre Rodasons es deixarà d’emetre. Rodasons ha estat en antena durant 13 anys. Tot i que sempre ha estat programat a hores intempestives, quan s’emetia per TV3 havia arribat a la gens menyspreable xifra de 100.000 espectadors. Els directius de TV3 devien pensar que era malaguanyada emetre un programa de
Avui faig 40 anys. Esperava llevar-me més cruixit o amb menys ganes de fer coses però no ha estat així. Fa un bon dia i em sento més lleuger que ahir. Això de tenir 39 anys era com anar de "baratillo", com qui vol amagar que en té 40. Una amiga m’ha regalat un penjoll
El futbol és un muntatge del capital per alienar les classes treballadores i subtituir-los els objectius de dignitat humana per afanys col·lectius intranscendents. Bé, això perquè hem perdut la lliga, és clar, sinó el futbol seria un element cohesionador social importantíssim i, en el cas del Barça, una via d’integració de les persones nouvingudes i
Avui s’acompleixen 30 anys d’una de les ensarronades més massives de l’Europa occidental en el segle XX. El pitjor del cas és que hi ha gent que, per no reconèixer la llufa que li van penjar, encara va dient que és una taca, una ombra o un estampat del vestit. I que a més és
III- Ho tenim millor que no pas ells Qualsevol anàlisi que fem del camí que ens queda per recórrer fins a arribar a la independència, per optimista que sigui, conclourà que ens queda un bon tros de pujada ple de trampes, entrebancs i invitacions a la comoditat de la renúncia. Això és així i ni
II – Hi ha una batalla que no podran guanyar maiEl meu argument principal de per què no sóc espanyol és perquè no em dóna la gana, perquè no em plau i perquè ara no em ve de gust. Per què he pres aquesta raó tan poc contundent com a argument? Perquè és irrebatible i
I – Cada cop som més Mai no he basat el meu independentisme només en la reparació històrica. És més, la reparació històrica, per mi no ha estat, mai ?o gairebé mai? un argument de justificació. La nostra història es dóna a diverses interpretacions; no pas perquè la documentació dels darrers cinc-cents anys sigui confusa,
Salut Oleguer, no sé si em recordes, només ens hem vist i hem xerrat dues vegades. La primera a l?Homenatge a l?Ovidi Montllor al Palau de la Música, la segona a la Festa de la Catalanitat a Baó. Bé, tan se val, acabo d?arribar a casa de dijousejar una mica i llegeixo a vilaweb que
Com a bon afeccionat al teatre, vaig assistir al ple municipal de l’Ajuntament de Vic de dilluns passat. No ho dic pas en to despectiu, respecto l’Ajuntament com a òrgan de sobirania ciutadana. Ho dic perquè anava a un acte on s’escenificaria un guió que ja coneixíem i, en definitiva, no m’interessava el desenllaç sinó
A veure si ens entenem. Si una llengua fos únicament un codi de comunicació seria absurd que en el món n’hi convisquessin tantes. Si fos així podríem perfeccionar els traductors cibernètics i electrònics i dur-ne tots un a sobre fins que, d’aquí a dues generacions, després d’uns anys d’haver establert una única llengua d’ensenyament al
En un article publicat recentment a La Vanguardia, Laura Crespo diagnosticava la mala salut del Rock Català. Però per fer-ho no es basava en una anàlisi contrastada de l?actualitat ni en la investigació sinó en reproduir els tòpics i els estigmes sobre els quals la premsa provinciana ha tractat la música catalana en els darrers