El bloc d'en Titot

Francesc Ribera

6 de juliol de 2009
4 comentaris

La gran estafa del Pla Zapatero

De corrupció, tots ho sabem n’hi ha de legal i d’il·legal. L’objectiu dels models d’estat oligarca modern (allò que eufemísticament s’anomenen “democràcies occidentals” és decidir quins crims són legals i quins són il·legals.

El sistema de finançaments de partits polítics o institucions com les diputacions són exemples claríssims i caríssims estafes legals.

Amb certa freqüència, però, l’estat i els seus sequaços es treuen de la
màniga estafes extra, sobretot quan van mal dades, com ara. El El Fondo
Estatal de Inversión Local és una estafa que s’escriu amb Z majúscula.

El Pla Zapatero s’ha presentat i venut com una ajuda als municipis en temps de crisi, però si sortim dels titulars d’El Periódico i El País i els espectacles onanístics dels quadres sociates, veiuem que els únic que hi tornen a guanyar són els de sempre.
Els empresaris de la construcció, aquells que han especulat amb la terra, destruit el territori i robat als ciutadans tornen a guanyar amb l’ajuda inestimable dels “socialistes”.

No faig retòrica demagògica això ho diuen les clàusules per accedir (anava dir al botí) a les ajudes del Pla Zapatero:
1- S’ha d’invertir en totxo
2- No pot ser obra feta, iniciada, ni tant sols prevista.

És a dir l’important és construir, calgui o no. Qui és doncs el beneficiari de milers d’obres, bona part no calien o si més no, no eren urgents?

Podriem dir doncs que el PSOE, amb aquest Pla premia els qui van causar la crisi i evita que la pateixin.

Com que podriem posar un exemple de cada poble o ciutat, poso el de Berga que és el que m’agafa més aprop
La mateixa setmana que l’ajuntament decidia en quines parides es rebentava els 3.000.000€ del Pla Zapatero havia de demanar un crèdit de 3.000.000€ (que no podrà tornar) per pagar proveidors i factures pendents.

Això sí, com que el més important de tot és saber qui ho paga, la 3a condició és que s’ha de col·locar a cada obra un cartell panoràmic per intentar fer passar pintar l’estafa de bonhomia. Els cartells valen entre 1.500€ i 2.500€ cadascún i això fa que als pobles més petits sigui superior el preu del cartell que no pas l’import de l’ajuda.

  1. Una de les úniques aportacions positives i constructives de la televisió pública catalana, em serveix, entre altres coses per expressa el meu punt de vista:

    HO HAVEU VIST? LA MARE QUE ELS VA PARIR!

    El detall del cartell té molts trons… Gràcies pel teu punt de vista, Titot!

  2. Tot i que no li treu gravetat a l’assumpte, per ser fidels a la realitat he de dir que, segons tinc entès, els cartells publicitaris per penjar-se la medalla van inclosos en el pressupost. D’aquesta manera, si s’assignen 3000€ i el cartell en val 2500€, vol dir que es disposen de 500€ per l’obra en qüestió. Realment val més el cartell que l’ajuda, però no es veu reflectit en els números per aquest motiu.

  3. Sip! Anècdota: aquí a Palma una associació de defensa del Patrimoni ha denunciat el tamany dels cartells, que realment són gegants, com si fóssim cecs,… que potser això és el què els agradaria, i rucs! Besades!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!