El bloc d'en Titot
Francesc Ribera
Em sap una mica de greu que el meu nom hagi sortit relacionat amb l’acte de presentació de Solidaritat Catalana per la Independència perquè ni hi he assistit, ni hi he donat suport. Només vaig rebre una trucada convidant-m’hi. Això i prou.
No m’agradaria quedar com un sectari aixafaguitarres, per això sento la necessitat de compartir el què en penso.
Paral·lelament he rebutjat participar o donar suport a fronts patriòtics, a plataformes “transversals” i a candidatures “unitàries”.
Per tal que no s’interpreti com una contradicció vull diferenciar una cosa de l’altra.
Els actes, les consultes, les manifestacions són el gest, l’acció efímera, allò que fem tots en el moment que cal per un objectiu tàctic que és comú: el desgast de l’autonomisme, la desobediència civil, la pèrdua de por, la confiança en les possibilitats de la societat civil. En definitiva, el desgast d’Espanya.
En el gest se m’hi trobarà sempre i hi participaré amb la certesa (o l’esperança) que ningú ho utilitzi per dur els petits triomfs al seu redós.
Una altra cosa ben diferent és fer fronts patriòtics, les plataformes transversals i les candidatures unitàries. Això no és un gest, sinó una posició estable, en un lloc concret.
Per reblar-ho amb una metàfora podriem dir que el gest em fa ser casteller i la posició em faria ser manobre.
El cas és que el gest el puc fer des de la meva ideologia, sense renunciar-hi i el que tinc al costat, que té una altra ideologia, no hi ha de renunciar-hi per fer el seu gest al meu costat.
En la posició la cosa canvia: jo hauria de renunciar a la meva ideologia.
Ara és quan se’m diria “No hi has pas de renunciar tu sol, sinó que ho fan tots. Primer aconseguim la independència i després que cadascú voti el que vulgui”. Per tant ara cal l’aclariment.
La gent que em proposa que congeli la meva ideologia social fins l’endemà de la independència dóna per fet que el nou estat serà un estat de tall capitalista, integrat en l’OTAN i l’UE. I és clar, jo això no ho dono per fet.
Insistirien en la necessitat d’un front transversal si es dongués per fet que el nou estat català naixeria impedint que s’hi desenvolupés un model econòmic liberal? Insistirien en la necessitat d’un front transversal si se’ls digués que tindrien permès defensar en un parlament els drets dels empresaris però sabent que no es podrà canviar l’essència del model d’estat? Com que és una pregunta retòrica ja la responc: no.
He esperat uns dies per veure si Solidaritat Catalana per la Independència era un gest o una posició. Que s’hagi fet un empaçament públic sense haver parlat prèviament amb els partits emplaçats demostra que no es buscava aquesta unitat sinó evidenciar la renúncia dels altres. I per tant, en essència, no veig que SCI pretengui el que diu: constituir una majoria que proclami la independència per Tots Sants.
Jo, de posició ja en tinc una, l’Esquerra Independentista i no tinc motius per moure-me’n ni renunciar-hi.
Però no ens discutirem a l’hora de proclamar la independència, sinó a l’hora de redactar la constitució.
En el gest, ens trobarem sempre que calgui.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Titot,
No està bé que hagin utlitizat el teu nom. Respecte a la independència no tinc clar el procés o potser ho veig diferent a tu. Jo no pertanyo a cap partit i m’ho miro des de fora amb molta ignorància del que passa per dins. Jo crec que és millor que hi hagi diferents opcins independentistes però no n’hi haurà gaires. La CUP no es presenta.
Crec que és important que tots els independentistes votin alguna opció, que no hi hagi abstenció, per assolir una majoria al Parlament, suposant que CiU s’hi avingui, que no serà fàcil. Si esperem les condicions que tu poses, no creus que no hi arribarem mai?
Salutacions cordials
Interessant reflexió, Titot. Molt interessant. Salut!!!
La ideologia de Solidaritat no compta ja que
quan s’arribi a la independència es desfarà. Aleshores serà el moment de
ser de dretes o d’esquerres. Un altre detall: si s’hi apunten 100.000
persones en un mes, veuràs com CiU, ERC, la CUP i potser PSC li aniran al darrera
per tal de poder entrar en les seves llistes. Crec que si no hi van els partits sencers, hi enviaran uns quants polítics de primer nivell.
La ideologia de Solidaritat no compta ja que
quan s’arribi a la independència es desfarà. Aleshores serà el moment de
ser de dretes o d’esquerres. Un altre detall: si s’hi apunten 100.000
persones en un mes, veuràs com CiU, ERC, la CUP i potser PSC li aniran al darrera
per tal de poder entrar en les seves llistes. Crec que si no hi van els partits sencers, hi enviaran uns quants polítics de primer nivell.
Bona reflexió Titot, hi estic d’acord.Ara bé, jo també reconec que la proposta de SC també és molt temptadora inclus pels que ens identifiquem amb la CUP. La situació està com està, i quedar-se a casa per les eleccions no és massa engrescador.
El problema de fons és que la CUP no estarà a les eleccions, aquest és el problema. I alguns encara tenen la barra de dir que encara sort que no us hi heu presentat, que haurieu quedat engolits per la dinàmica de SC… Sense comentaris!
Jo votaria la CUP sense pensar-m’ho, però ara votaré SC també sense pensar-m’ho, conscient del que em separa d’ells. La contradicció no es tan meva, sino dels que no s’hi han volgut presentar i ara reclamaran que no votem, quan tenim el país amb una tensió que no es veia des de fa 30 anys.
D’altra banda, seguirem treballant pacientment per construir una alternativa.
Em quedo amb aquesta síntesi del teu escrit:
“Que s’hagi fet un empaçament públic sense haver parlat prèviament amb
els partits emplaçats demostra que no es buscava aquesta unitat sinó
evidenciar la renúncia dels altres.”
Certament, si hagués estat una crida sincera, s’hagués fet amb el cap, amb moltes trucades, amb més adhesions pactades a banda de Rcat.
D’altra banda també estic amb tu, Titot, la independèncioa la volem per transformar el país i fer que la gent visqui millor. Que sigui una tranquilitat doble, volem un estat propi que garanteixi unes condicions de vida dignes, i que no s’hagi de barallar amb Madrid tres cops per setmana.
T’entenc perfectament. Jo també soc independentista i d’esquerres. Jo soc igual que tú.
El que passa és que ens hauriem de pensar molt i molt bé l’estratègia a seguir. Volem resultats ràpids i eficiència. Oi que si ?
Jo no sé tú, però jo estic fins els pebrots d’Espanya i no estic disposat a esperar gaire temps per a la proclamació d’indepenmdència. I tú ?
Hem de ser pràctics, Titot. Marejar, ara, la perdiu amb les dretes i les esquerres és dilatar el procés i fer-li el joc a Espanya que estaràn encantats de la vida de veure com ens barallem entre nosaltres mentre continuen oprimint la nostre Nació.
Ni tenim poder polític ni tenim recursos econòmics. No podem fer RES de RES.
Per tant, no podem fer polítiques ni de dretes ni d’esquerres ni de res. Aquesta és la realitat. Per tant, hem de proclamar la independència el més haviat possible i això passa per aconsseguir 68 escons al parlament a la tardor.
Com que les CUP vàren decidir no presentar-se ( a mi m’hagués agradat que s’haguessin presentat ) això significa que ens queden dues opcions: O votem Esquerra Republicana o votem Solidaritat Catalana.
I a mí m’agradaria que la gent de les CUP us mollessiu aquí perquè si no ho feu us estareu possant de la banda d’Espanya.
Doncs llavors proclameu la independència i després ja us discutireu! Però per proclamar-la heu d’anar junts!
Entenc les teves raons i les de tants altres, però si hem d’esperar que més de la meitat del Principat esdevingui independentista i a més socialista-comunista no ho aconseguirem mai. La ideologia inicial de SC (entrada a la UE i model capitalista) no deixa de ser el que hi ha ara, per tant en aquest aspecte no podeu parlar de retrocés social, senzillament serà més del mateix però amb un tros del nostre poble (el Principat) alliberat. Un cop hàgim assolit la independència cadascú lluitarà pel model d’estat que cregui més convenient, i el punt de partença, en aquest sentit, serà el mateix que hi ha ara.
Hola, Titot. Jo estic amb tu. Però tinc el dubte del camí, com es diu ‘lo perfecte és enemic de lo bo’ ara com ara veig més atançable la independència.
Una vegada una classe va lluità pels seus drets. Uns deien que si primer ganar la guerra i després ja veuríem, uns altres que a més de lluità s’havia de fer la revolució. Al final ni una cosa ni l’altra. Van pedre per la seva desunió i per la manca de suport internacional.
Potser hauríem d’apendre de la història.
Salut
És complicat, perquè malgrat tot en el manifest hi ha molta gent que és de l’esquerra independentista també, i per tant si volem la llibertat potser haurà de ser amb tothom i sense capelletes. Un conegut de la CUP li deia que em feien por les consultes independentistes i els referendums, hi ha gent que fan una olor de sucorrimat i empastifa, però res ell deia que ja ens trobariem el dia de la independència… Doncs no ho sé, tot és una mica confús. O no.
Salut
http://www.miradesalvent.blogspot.com
Quan t’he llegit, tot i que en part pugui estar d’acord amb tu, he pensat de seguida el que ja es diu una mica més avall. No fa tant unes generacions va perdre una guerra perquè n’hi havia uns que consideraven més important fer la revolució que fer pinya per guanyar la guerra. Tots ens sabem les conseqüències, d’aquella actitud. Ho repetirem? Tu i tots els que penseu com tu heu de reflexionar i molt durant aquests mesos, durant aquests anys. Una abraçada cordial.
Quan t’he llegit, tot i que en part pugui estar d’acord amb tu, he pensat de seguida el que ja es diu una mica més avall. No fa tant unes generacions va perdre una guerra perquè n’hi havia uns que consideraven més important fer la revolució que fer pinya per guanyar la guerra. Tots ens sabem les conseqüències, d’aquella actitud. Ho repetirem? Tu i tots els que penseu com tu heu de reflexionar i molt durant aquests mesos, durant aquests anys. Una abraçada cordial.
Estimat Titot,
La teva reflexió em sembla més honesta i aclaridora fins i tot que l’expressada oficialment per la CUP sobre la proposta de SCI, fixa’t!
Tot i això, -em pregunto- no et sembla que assolint la independència (no és cap somni; hi ha la base social) la teva/vostra lluita social es podria mantenir en un suposat Estat català si fós de tall capitalista? com a mínim, ens hauriem alliberat TOTS de l’opressió espanyola. No trobes que hauria valgut la pena? No creus que la situació fóra millor? No t’interessa prou?
Sí, volem un país millor, independent i amb un model socioeconòmic que sigui la llet. Volem totes dues coses, i una sense l’altre no ens convenç. Però això no vol dir que ho haguem d’aconseguir alhora. El camí a la independència comença a aclarir-se, i arribarà un moment que alguna cosa petarà i ja ho tindrem. Però pel socialisme cal una construcció que ens portarà molt temps. Seran molts canvis, no només un! Anem-ho fent, poc a poc, però no cal que aturem el procés d’independència mentre construim el país socialista.
Molt bona reflexió Titot. Em sap greu q utilitzessin lo teu nom sense el teu permís. Jo estic adherida a la plataforma Sobirania i Progrès pero no milito cap partit polític. No sé quines són les trifulques internes dels partits polítics. De vegades dóna la sensació q els partits polítics defensaran la Independència sempre q es puguin penjar una medalla, si no no. Espero està equivacada al respecte.
Molta Salut!!!!!
M’han agradat molt els arguments que esgrimeixes, perquè bàsicament són els mateixos que faig servir quan els amics em diuen per què no aniré a les pròximes eleccions. Donar el vot (o el suport públic, que ve a ser el mateix) no és qüestió d’objectius comuns, ans de confiança. Sempre poso l’exemple de votar el mateix que una persona que voti Unió Democràtica… No votaria mai aquest partit, i, encara que es diguessin els més independentistes de tots, continuaria no votant-los, perquè està molt bé votar en clar Catalunya-Espanya, però no podem obviar l’altra part del propi pensament, sigui, l’eix Esquerra-Dreta, ni hipotecar les demandes socials a una suposada bona voluntat de l’hipotètic capitalista bon català de torn.
Salut!
si començem així no fàrem res…encara que tinguis raó. però tambe un de dretes independentista podria pensar com tu…
Si entre tots no ens posem d’acord i renunciem a algunes coses (momentaneament) no farem res!
Rcat+Solidaritat+Cup+varies plataformes+vot desencantat d’ERC, jo crec que podriem arribar a uns 25-30 diputats…i això com deia el carotet: tindriem la CLAU!!!!
salud i que torni ARAMATEIX!
Titot, aleshores proposes esperar que tota Espanya sigui socialista abans que aconseguir la independència i una república democràtica a Catalunya? No ho veig políticament lúcid. No ho veran els teus nets.
Mentre esperem et propose participar en un gran gest que farem l’11 de setembre 2010 al Parlament de Zoo: El poble de Catalunya ocuparà el parlament i proclamarà l’Estat Català.
Dons benvolgut i admirat Titot, jo no em penso discutir ni per com es proclama l’independència ni per com es redacta la suposada Constitució.
Una Constitució ha de ser el nexe d’unió de tots, no es pot pretendre discutir-se per cada coseta de color determinat a afegir. Aquesta actitud es mes aviat espanyola, una Constitució que condicioni.
Els catalans no teniem Constitució, sino Constitucions, Drets i LLibertats, i penso qe aquest hauria d’esser el punt de partida, les Constitucions, Drets i Llibertats de 1705, i no pretendre imitar als veins de l’oest.
No em discutiré per aixó, una altra cosa es deixar clara la meva posició teòrica, i com no fotem una candidatura transversal unica, seguirem teoritzants uns quants centenars d’anys mes.
Coincido en líneas generales sobre la diferenciación entre gesto y posición, particularmente si esta última, impulsada por palabras grandilocuentes como “patriotismo” termina conduciendo a posiciones autoritarias desarrolladas “en pos de la diferenciación definitiva de la sociedad” que se pretende liberar.
Esos movimientos unificadores siguen los mismos pasos que hace dos décadas impulsaba Bossi y su Lega Nord así que valdría , por el bienestar de los proyectos, que los promotores de dichas movidas se sentaran a analizar si es el camino correcto.
Como remata el autor de esta nota, no discutirán sobre si declarar la independencia o no sino llegado el momento de redactar la Constitución. Y allí saldrán ala luz, claramente, las ambiciones personales de los Robespierre catalanes.
Si tantos habitantes de dicha región dejaran de interpretar su cotidianeidad como un mero “enfrentamiento con Madrid” (y que como mucho es entre Barcelona y Madrid, aunque luego se trasfunda al entorno), podrían realmente contribuir a desarrollar algo mucho más digno para toda la península y aprovechar la modernidad y el sentido común que aporta el siglo XXI para co-impulsar el retorno a una sociedad republicana.
Porque desde allí sí sería mucho más fácil y menos traumático elaborar los destinos territoriales con el que cada uno quisiera embarcarse.
Mientras se manejen de esta forma ambigua en la que están pero no están o en la que colaboran o no según sopla el viento, todo serán marchas y contramarchas, porque ya que es lícito reclamar la pluralidad de ideas entre quienes desean la independencia, lo mismo debe valer para quienes habitan en el territorio del cual quieren independizarse.
Jo, com a liberal de l’escola austríaca tambés estic en contra d’un estat català socialista i pertanyent a la UE, però no per això deixo d’adonar-me que el camí més ràpid cap a la independència és el donar el passet que ens permet tenir un estat propi, mantenint tota la resta igual. I després, lluitarem junts per sortir de la UE i separats pel model econòmic i social. Què és més fàcil? Aconseguir la independència, al sortida de la UE, de l’OTAN i l’establiment d’un estat socialista; o l’assoliment de la independència només? Crec que alguns oblideu que la vida és com els escacs: accions i que aquestes han de permetre avançar i no esperar a fer la gran jugada mestre que ens faci obtenir-ho tot amb un sòl moviment.
Sóc liberal, però no dubtaria ni uin moment a votar les CUP si fossin l’únic partit independentista que es presentés a les eleccions del Principat.
Segurament el nostre poble es troba en una cruïlla i caldrà triar quin camí seguim. No hi ha ni matisos ni grisos, només dos camins; o independència o Regne d’Espanya. Jo, com a simpatitzant llibertari ecologista socialista animalista vegetarià, tinc molts motius per criticar un estat català. La meva ideologia social és contrària a un estat i per tant la meva consciència no em permet col·laborar amb cap estament estatal sigui al nivell que sigui. Ni estats, ni municipis ni res oficial, ni tant sols cap organització que tingui organs de representació o lideratges.
Però també sóc conscient que la catalanitat no és una cosa perpètua, i que el panorama que té ara mateix la Nació Catalana és el que és. I vet-t’ho aquí que no m’ho pensaria dues vegades si hagués de triar quins un dels dos camins. Sóc prou madur com per empassar-me de cop les meves contradiccions.
La ideologia està molt bé i és molt divertida, serveix per lligar, per fer-se l’important i per recrear-s’hi. Però el país està per sobre de tot això. Si perdem la cultura perdrem el país i si perdem el país ho perdrem tot, i resulta que en el món d’avui si no tenim estat estem perduts.
JO , que ratllo la cinquantena, ja començo a tenir pressa. Durant anys i panys he fet moltes tonteries ideològiques i durant massa temps he mirat als “nacionalistes” per sobre del cap. Però veig que el temps se m’acaba i no em vull morir sense veure el meu país lliure.
Titot:comparteixo les teves reivindicacions,(ja les coneixia del teu llibre)ara bé:com va dir el molt Honorable Sr.Heribert Barrera en l’spot (al cual vàres participar)TENIM PRESSA, MOLTA PRESSA.No podem esperar més (els 4 patriotes que porto gravats a la pell no mereixen menys)és necessari que un nou parlament proclami la independencia,i desprès capgirem la política començant per inhabilitar els actuals polítics per estar hipotecats i pel vergonyos llegat deixat al poble (que diuen representar).Una abraçada,Salut
Quins matisos més lluents! Molt bé, nois, sou d’una rectitud ideològica irreprotxable. Us recordo que quan ens cardin, que ens cardaran com ho han fet sempre, no ho faran pas amb aquesta diversitat d’apreciacions.
Passar d’un Estat espanyol capitalista i monàrquic a una República catalana capitalista no és, ja, un pas endavant?
A mi no em dóna la gana de quedar-me de braços plegats i renunciar a la unitat per defensar la meva integritat ideològica. Estic disposat a posar-me d’acord amb gent insuportable si això representa un pas endavant cap a la independència, encara que després haguem de treure’ns de sobre els llepes i els grimpadors del nou poder. Aquesta serà una feina prou més agradable que la d’ara, no creieu?
Hola a tothom,veig que en Titot li surt sen se voler,o no…El típic discurs eix esquerra-dreta.
Tot i que penso igual que ell,i sóc militant de l´esquerra independentista,veig per sobre de tot que si no ets un estat no pots fer cap tipus de política social,et diguis Cup,Erc,Ciu,ICV,etc..
Les políticas socials les fan els estats,i Catalunya qualsevol política social que vulgui fer,habitatge,nadons,famílias etc..Serà sempre amb consentiment de Madrid i les angrunes econòmicas que ens donguin.
Per lo tant Independència ja¡¡¡La proclami qui la proclami.
Salut¡¡¡¡
Penso que estem vivint un moment històric. El pacte constitucional amb Espanya en el que hi creia molta gent, s’ha trencat. Espanya s’ha tret la careta i ha mostrat la seva crua realitat: un estat opressor que menysprea la voluntat expressada lliure, pacífica i democràticament. És urgent reaccionar, saber estar a l’alçada de les circumstàcies en aquests moments històrics i acabar de desemmascarar als que volen posar panys calents a la situació, com si aquí no hagués passat res i seguir igual que abans. Ara més que mai cal anar units els que volem ja la independència i la llibertat del nostre poble, per respondre contundentment al greuge i el menyspreu espanyols amb un resultat esclatant a les properes eleccions. No tinc cap mena de dubte, votaré SCI.
Titot, no va fer també el gest Montilla posant-se al davant de la manifestació del 10-J, encara que sortís per cames? Les gesticulacions ara seran a l’ordre del dia, tothom gesticulant per ser el més catalanista i mostrar l’enuig, però la posició seran els diputats que tregui l’independentisme i la regla d’Hondt no ens és especialment favorable.
Tant difícil resulta entendre-ho? Francament em sembla més que evident el que comenta el Titot. És el més lògic des del punt de vista dels principis, però també de l’estratègia.
Els espanyolistes tenen els seus partits, de dretes i d’esquerres i així ocupen un espai molt ampli. El mateix han de fer els independentistes.
Quan haguem de parlar de la crísi bestial que tenim i que per la gent és la principal preocupació, farem pinya amb ICV i ERC. Quan parlem de qüestions nacionals farem pinya amb el Laporta i ERC i si s’hi havé CiU, doncs amb CiU.
Em sorpren que els lectors del Titot, alguns militants de l’EI, caigueu tan fàcilment als cants de sirena d’aquests 3 tius de SI, ho dic sincerament.
Salut i gràcies per la claredat Titot.
Marc