El bloc d'en Titot

En JC està trist. No hi ha manera que E li faci cas. Tem perdre-la. Ha de fer alguna cosa i decideix recórrer al vell truc.
El dia 23, E. passa per un sòrdid i solitari carreró, fa una nit freda, fosca i boirósa….

Sobtadament apareixen dos energúmens i l’ataquen, van armats i tenen un aspecte realment sinistre. De cop, per art de màgia, apareix JC, els hi fort quatre crits i un parell d’empentes. Hi ha uns moments de cops i confusió i els pinxos marxen amb la cua entre cames. E cau rendida d’amor als peus de JC. Ja mai més caldrà patir, l’ha salvada i ella li agraïrà amb amor etern.

L’endemà JC es troba en un bar amb els dos assaltants de la nit abans, els hi dona els diners acordats i es disculpa per si algun dels cops simulats havia esdevingut real.

De les belles històries d’amor, hom en fa cançons:
Al romanç Pretèrit imperfet, Miquel Pujadó rememora els fets amb aquesta estrofa:

I un vint-i tres de febrer
van sacralitzar a cops de tricorni
allò que qui es feia l’orni
encara es mirava amb ull sorneguer.

Qui diu que aquell cop d’estat
fracassà és un ruc o bé un miserable.
De fet va assolir, impecable,
l’objectiu pel qual va ser programat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!