El bloc d'en Titot

He
llegit al diari que l’Ajuntament de Salou prohibeix anar pel carrer
amb biquini o sense samarreta i que sancionarà amb multes d’entre
100 i 300 euros l’incompliment d’aquesta ordenança. Esperava aquesta
notícia per no basar el meu raonament contrari a la prohibició del
burca en auguris, com han fet els defensors i els legisladors
d’aquesta mesura.

De tots
és sabut que, des de fa unes quantes setmanes, una colla
d’ajuntaments catalans han establert la prohibició d’accedir als
espais públics duent burca o niqab, adduint que aquesta mesura
alliberarà les dones d’aquest atemptat contra la seva dignitat.

Anem a
pams. D’entrada, el resultat immediat de la mesura serà que aquestes
dones que fins ara eren obligades a tapar-se la cara amb roba, a
partir d’ara es veuran obligades a dur un burca de formigó, ja que
les persones que, amb excuses religioses els obligaven a fer-ho, ara
no les deixaran sortir de casa. O sigui que les dones empitjoraran la
seva situació. Però no ho veurem. Quin consol!

Hi ha
constància, que aquest tipus de repressió masclista moltes vegades
no ve donada per una prohibició directa sinó com a resultat d’anys
de proselitisme religiós. En aquest cas, encara que sembli
paradigmàtic, aquestes dones no entendran aquesta mesura com un
alliberament per al seu gènere sinó com una agressió a la seva
religió i és possible que, en molts casos, la segona conseqüència
sigui l’enroc en posicions fonamentalistes. És a dir, que les
conseqüències previsibles són antagòniques als objectius que es
plantegen.

Hom
podria pensar que un legislador que pretenent una cosa aconsegueixi
just la contrària ha de ser prou curt de gambals. Això, en el cas
de l’Anglada no ens sorprendria. Però, aleshores ,quin és
l’objectiu dels alcaldes i regidors que promouen aquest tipus de
mesura?

L’ús
de peces de vestir que tapin el rostre és, al nostre país, una
pràctica tan escassa que sembla absolutament desmesurat que
s’estableixi legislatura al respecte. Escopir a la cara de la gent és
una pràctica que, pel que jo sé, no és habitual a Berga. Malgrat
això, no és absurd pensar que és possible que, en alguna trifulga,
algú acabi obrant de manera tan indecorosa. Ara bé, si l’Ajuntament
treu un ban condemnant aquest tipus d’accions, al cap quatre dies els
berguedans serem coneguts com els “escopidors”, i quan ens
presentem arreu serem rebuts amb sorna i, de retruc, escopits. És a
dir, legislar sobre un problema que no existeix, o que és tan
puntual, només pot originar la creació real del problema. Perquè,
permeteu-me, crec que és possible que hi hagi dones vestides així,
però en el moment d’escriure aquests paràgrafs, puc donar la meva
paraula que mai no n’he vista cap.

Jo més
aviat crec que, més enllà d’un sobtat interès per la dignitat de
la dona o previsions apocalíptiques d’exèrcits de gent amb burca
atracant bancs, aquest tipus de fal·lera respon més a instints
racistes i ultracatòlics que no pas a reflexions argumentades.

Sabem
que el burca no és un requisit de la religió islàmica, sinó que
més aviat respon a una exageració extrema d’una interpretació
esbiaixada de l’Alcorà. És a dir, respon més a uns paràmetres
culturals que no pas religiosos. De la mateixa manera que la meva
àvia, a la mort del meu avi, va fer tres anys de dol amb burca.
Perdó, mantellina. La hi va obligar el rector? La hi va obligar el
meu pare? De cap manera. No era una actitud religiosa, sinó una
actitud cultural relacionada amb la tradició que, això sí, només
es pot entendre en l’àmbit del catolicisme més ortodox.

A hores
d’ara potser hi haurà qui es pregunti per què he començat parlant
de biquinis. Fixeu-vos-hi: dur els pits enlaire (especialment les
dones) és una cosa que no prohibeixen ni el nou estatut ni els deu
manaments però.*

Si a
alguna pubilla se li acudeix sortir a dar un volt pel Passeig sense
samarreta ni sostenidors serà observada amb escàndol, blasmada i li
ho recordaran tota la vida. I hi haurà qui correrà a tapar-la amb
la jaqueta per preservar la puresa dels ulls d’altri. Una cosa
semblant passaria possiblement en determinats països de cultura
islàmica si una noia sortís al carrer sense mocador al cap. No us
sembla que fer lleis, a l’hora, per obligar a ensenyar una part del
cos (la cara o els cabells) i prohibir l’exhibició d’altres (els
pits) és, mirat fredament, una bajanada?

Fer
lleis des del desconeixement absolut del que s’està tractant és una
imprudència perillosa. I aquí seguim sabent més de l’Islam per les
cròniques que fa la CNN de l’Afganistan que no pas pels veïns de
sota casa.

Estic
absolutament d’acord que és inadmissible que hi hagi dones que
siguin obligades directament o indirecta a tapar-se la cara, però si
no se’ns ocorre cap altra estratègia que la prohibició, s’estarà
demostrant la mateixa curtesa de mires que els qui promouen i
executen opressions tan execrables contra les dones. I, de fet, s’hi
estarà col·laborant.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!