Diletant i dissonant

Quan donem dades sobre la importància econòmica de les multinacionals estrangeres presents a Catalunya queda el regust que, malgrat els seus innegables beneficis, potser ens fa massa dependents de decisions alienes als interessos del país. Tanmateix, l’observació ens indica que tots els països industrialitzats confien en la inversió estrangera i l’anhelen.

Mirem les dades dels Estats Units, la primera economia del món i la que s’aboca més a l’exterior. Doncs bé, les empreses de capital estranger al seu territori representen[1]:

• 5,6 milions de llocs de treball directes

• 18% de llocs de treball de la indústria manufacturera

• 15% de les inversions de capital anuals

• 19% de les despeses en R+D efectuades per les empreses privades

• 20% de les exportacions de béns de consum

Per a fer-nos una idea: la contribució de les empreses de capital estranger a l’economia dels Estats Units equival, si fa no fa, a la contribució de l’economia catalana a l’espanyola. Deunidó!

D’altra banda, també han calculat quina aportació a la millora de la competitivitat aporten aquestes empreses –millora proporcionada per la introducció de noves tecnologies de producció, de nous coneixements, de noves pràctiques de gestió… que acaben estenent-se a tota la cadena de valor. En diuen spillovers (efectes secundaris) i, entre el 1987 i el 2007, van ser responsables del 12% de l’increment de la productivitat nord-americana.

Tot aquest devessall de dades té un sol propòsit: dissipar dubtes sobre la bondat de la captació d’inversió estrangera. És cert que, de vegades, comporta algun risc –que un centre de decisió allunyat decideixi replegar-se i tanqui aquí un centre productiu rendible–, però el balanç global és indubtablement positiu. Per això, la reindustrialització de Catalunya passa, també, per fer-nos atractius per a aquestes inversions.