Diletant i dissonant

El bloc de Pere Torres

26 de febrer de 2014
0 comentaris

Donar la mà al Príncep

Que un empresari català no volgués donar la mà al Príncep perquè l’estat vol impedir la consulta sobre el futur polític de Catalunya s’ha convertit en la gran notícia de la jornada inaugural del Mobile World Congress. S’ha analitzat la seva actitud i han emergit els bàndols esperats: detractors i  entusiastes. De totes maneres, crec que el motiu de reflexió de fons és, en realitat, un altre.

Per a evitar malentesos, aclareixo abans la meva posició sobre l’”incident”:

1. Tots els ciutadans tenen dret a mostrar el seu rebuig de manera pacífica als servidors públics.

2. Tots els servidors públics –i el Príncep ho és– han d’acceptar les manifestacions de rebuig que qualsevol ciutadà expressi pacíficament.

Anem ara a la reflexió de fons.

En la visita del Príncep a l’estand de Catalunya, el protocol va establir que la cinquantena d’empresaris que hi tenen el seu espai s’havien de col·locar en una llarga fila índia. Aleshores, va arribar el Príncep i va recórrer la fila donant la mà un per un. Durant aquest recorregut, cap oportunitat perquè ningú expliqués a què es dedicava, quines perspectives de futur contemplaven, com podia ajudar l’estat a l’impuls d’aquest sector econòmic…  Res de tot això; una mera fila de cinquanta persones que donaven la mà un parell de segons a un Príncep que els somreia amablement.

La meva impressió: semblava un acte de reverència dels súbdits al representant de la Corona. No tinc la impressió que el Príncep ho busqui, però tant se val, s’hi adapta professionalment.

En un congrés de la modernitat, ¿té sentit una cerimònia tan decimonònica? La meva resposta, òbviament, és que no. De fet, no la té ni en un congrés de la modernitat ni en cap altre esdeveniment.

Una visita d’una autoritat pública no pot limitar-se a donar mans. És cert que va aturar-se a escoltar explicacions en els estands d’algunes grans empreses, però això encara fa més lacerant que els petits, els que no solen tenir accés directe a les institucions estatals, vegin limitades les seves oportunitats a una breu encaixada de mans.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!