Hi ha un clam contra la burocràcia. És un clam que subscric, tot i que massa sovint l’anècdota s’eleva a categoria i que molts països admirats pel seu dinamisme empresarial en tenen tanta o més que nosaltres. De totes maneres, és un repte que hem d’atacar amb la intensitat necessària, superior a l’aplicada en el passat. I, per a fer-ho, crec que ens convé deixar clares unes quantes màximes que delimitin bé objectius i terreny de joc.
Vet aquí un intent de decàleg:
Desburocratitzar no és desregular.
Fer més simple un procediment no ha de comportar fer menys eficaç el seu propòsit.
Facilitar l’activitat econòmica no és sinònim, en cap cas, de desprotegir persones i/o medi.
L’interès particular, per legítim que sigui, no pot prevaldre sobre l’interès general.
No es pot transferir la responsabilitat de l’estat al mercat; només pot haver-hi una redistribució de responsabilitats entre administracions i empreses individualment considerades.
En el control de la seguretat d’activitats i procediments, no es pot ser jutge i part.
Les regulacions ben fetes, a més de ser necessàries per a la societat, són un estímul per al dinamisme econòmic.
No pot haver-hi disminució del control previ sense rigor i exigència en les inspeccions a posteriori.
Un sistema basat en la declaració responsable del promotor d’una activitat recolza en la confiança. Per això, qui faci trampes ha de ser durament castigat.
La missió principal de l’administració pública no és impedir que es facin les coses malament sinó ajudar perquè es facin bé.
Si no assumim plenament uns principis com aquests, qualsevol intent de simplificar els procediments administratius pot ser contraproduent. Per això, la diré forta: més val una burocràcia pesant que un mercat desbocat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!