La Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (promoguda per Tresserras: es va aprovar a finals de 2007) diu que el president del Consell de Govern l’elegeix el Parlament per majoria de 2/3. D’acord amb això, el nomenament d’Albert Sàez va ser fruit del consens entre el tripartit i CiU. Ara que Sàez ha dimitit,
Els impulsors del nou Estatut d’autonomia perseguien l’objectiu aparentment plausible d’ampliar l’autonomia de Catalunya. Només hi havia un problema: l’Estatut de 1979 ja havia donat a Catalunya tota l’autonomia que cap dins el marc de la Constitució. Això vol dir que l’Estatut de 2006, o bé no amplia l’autonomia de Catalunya o, si l’amplia, és
En les legislacions de protecció del patrimoni cultural, la tècnica principal de protecció dels béns mobles és el control de les exportacions. La legislació espanyola no és cap excepció: per a exportar una col·lecció de béns culturals de la importància de l’arxiu Agustí Centelles cal autorització administrativa, encara que els béns s’exportin a un estat
Jordi Mercader va ser un dels membres de la reduïdíssima guàrdia pretoriana que va acomboiar Pasqual Maragall durant els tres anys que va ser president de la Generalitat. Dirigit estretament pel germà del president, en aquell grupuscle Jaume Badia (l’únic que es manté en l’equip de Montilla) era l’home bo i Jordi Mercader es va
“El nacionalisme català s’ha tornat carregós i, sovint, antipàtic”, escrivia Salvador Cardús l’altre dia l’AVUI. El catalanisme –o simplement la catalanitat- ha estat sempre, poc ho molt, una càrrega. Al llibre “De part del pare”, Vicenç Villatoro explica als seus fills: “Hi ha pares que posen als fills noms impossibles. És una herència incòmoda, que
Avui el BOE publica el Decret llei sobre el transvasament de l’Ebre. El preàmbul explica que, si no plou, l’àrea de Barcelona tindrà un dèficit de 3,9 hectòmetres cúbics al mes, que desapareixerà quan es posi en marxa la dessaladora del Prat el juny de 2009 (aportarà 5 hectòmetres cúbics al mes). “Se trata, por tanto –remata el
L’altre dia vaig fer una llarga deposició sobre l’esperada sentència del TC sobre l’Estatut de Catalunya. Hi deia que pocs articles es declararan inconstitucionals però molts rebran una interpretació que els desactivarà. No vaig al·ludir a un article que sempre he pensat que passaran per la pedra: el 206.5, que és l’únic que diu
Diuen que, sense institucions, un país no funciona. La justícia espanyola va d’aquesta manera: 1990: L’Obradoiro i el Múrcia juguen un partit de bàsquet del play off per a pujar a la lliga ACB. Guanya el Múrcia, amb un jugador estranger que ha falsificat els papers per a passar per espanyol. L’Obradoiro reclama i
Sobre el tango del TC i l’Estatut: Quina és la correlació de forces al TC? Té 12 magistrats, i diuen que 6 són “progressistes” i 6 “conservadors”. El vot de qualitat de la presidenta (progressista) seria decisiu si hi hagués empat en la votació de la sentència de l’Estatut. Però ara no hi pot haver empat: en
Rachman, en l’article de què vaig parlar dimarts, explica que un dia el va rebre el ministre de Comerç de l’Índia i, quan va entrar al seu despatx oficial, el va trobar una mica deprimit. -Li passa res? –va preguntar el periodista. -És que acabo de rebre el ministre de Comerç de Finlàndia.
Jaume Ciurana va reproduir (aquí) un article de Gideon Rachman on l’autor sosté que hem entrat a l’era dels estats petits. La novetat és que l’article no s’ha publicat a l’Avui sinó al Financial Times. Fins no fa gaire -recorda Rachman-, quan els estats definien un mercat i un espai de defensa, el millor era ser
El Tractat de Lisboa no ha canviat les coses per a la llengua catalana. D’acord amb l’art. 55.1 del nou Tractat de la Unió Europea (TUE), la Unió tindrà les 23 llengües oficials següents: Alemany, anglès, búlgar, danès, eslovac, eslovè, espanyol, estonià, finès, francès, grec, hongarès, irlandès, italià, letó, lituà, maltès, neerlandès, polonès, portuguès, romanès,
La història de la rehabilitació del teatre romà de Sagunt il·lustra sobre unes quantes coses (la ineficàcia de la justícia, per dir-ne una): 1988: la Generalitat Valenciana (governada pel PSOE) aprova el projecte de rehabilitació del teatre. 1990: Joan Marco, diputat del PP, recorre l’aprovació del projecte. (CONTINUA…) 1993: El Tribunal Superior de Justícia de
El diputat del PSZzzz Joan Ferran és un dels ariets de l’unionisme més ranci. Entre els seus molts exabruptes, és notori el que va expel·lir quan es va aprovar la Llei de la dependència. “Si cal triar entre atendre els vellets i els discapacitats o respectar l’Estatut d’autonomia –va dir l’il·lustre diputat- jo opto per
L’any 1998, el Jutjat penal núm. 3 de Barcelona va condemnar el propietari de la llibreria “Europa” (especialitzada en publicacions d’ideologia nazi) a dos anys de presó (entre altres penes) en aplicació de l’art. 607.2 del Codi penal. El condemnat va apel·lar davant l’Audiència de Barcelona i aquesta va plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat, ja que