El pèndol de petites oscil·lacions

El bloc de Maria Victòria Secall

15 d'octubre de 2006
0 comentaris

La tardor camina per la Rambla de plàtans tacats d’espurnes albes, com mapes. AKSAK

…  I rep la seva estora de fulles repetides, com un regal.  Eren les vuit del vespre. Caminàvem rambla amunt cap el teatre de la casa de cultura de Bunyola, per escoltar el concert del dissabte 14 d’octubre, tot esperant de trobar-hi els amics amb els que sopes els divendres, i els altres, aquells que no has vist des de la tardor passada, o potser els vas veure a l’estiu, a  Consolació o al claustre de les caputxines. Tot va passar segons el desig ho maquinava. Hi vaig anar molt ben acompanyada, vaig veure els amics i vaig gaudir d’un concert especial, de mirades als ulls, sense pors ni protocols, de fer les coses ben fetes pel plaer de fer-les. Un grup magnífic, que com jo mateixa, ha tornat gran i això es notava en ells i en el públic que els seguim de fa anys. No van enlairar danses com altres vegades, en irresistibles ganes de sortir al carrer i seguir-los com a un flautista  hipnòtic, però, a pel, van fer enfilalls dels cors i dels somriures. Es van fer escoltar amb atenció i emoció i ens van fer gust de poc. Elles: Isabelle i Christiane, d’una bellesa autèntica, els cabells grisos, vestides de blau i de taronja, kaval, acordió,  contrabaix, tambura i veu. Movien les mans com ales, com gotes de pluja percudint les teules, amb precisió i amor. Eren com el nom de la composició de Christiane “Comme une eau, le monde vous traverse..” La delicadesa artesana i rigorosa. Ells : Lionel, Patrice i Philippe, humor, sensibilitat, domini de l’instrument, vestits de negre, de gris i de granat, guitarra, mandolina, violí, saxo, clarinet i veu. Al programa de mà un comentarista diu: “La bella alquímia”, talment. Parlo del grup AKSAK, un quintet francès , que ens van oferir “L’orella del viatger” un passeig pels Balcans, Turquia, Grècia, Romania, Bulgària, per l’amistat i el respecte, per la preservació d’identitats i el mestissatge. Un altre bon consol per al meu dol de fons, un motor per al meu pèndol. Ah! I parlaven català

La fotografia correspon a la nit del concert

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!