El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
He vist en Cris Juanico, acompanyat de l’Original Jazz Orquestra, vestit de gentleman, cantant la bella cançó “Vola’m a sa lluna”, una declaració d’amor fresca i acollidora, un clàssic. Ai! quin ganxo té amb aquest posat murri i d’enfant terrible. L’arracada a l’orella esquerra deixa clar que no fa grans concessions, només ho tasta. Ens agrada aquí a Mallorca aquest menorquí, compromès i enjogassat. Us recomano “Memòria”, a més del nou disc.
Ah, la música en les seves mil formes, no morirà mai, més enllà dels temps i de les paraules, ens pot salvar la vida, a vegades. Els que hem viscut Brassens, Brel, Quico Pi de la Serra, Raimon, Ovidi, Llach, Maria del Mar, Majoral, Sisa i l’Elèctrica Dharma en podem donar testimoni.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A mi també m’agrada.