El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
“La història de l’amor”, edicions Salamandra, la Magrana, Barcelona 2006. J.M. Coetzee diu ” Encantador, tendre i completament original” Encara l’estic llegint, però voldria compartir dues consideracions amb vosaltres:
La primera , la dedicatòria: “Als meus avis, que em van ensenyar el contrari de desaparèixer” M’ha emocionat. M’he aturat a sentir el què vol dir el contrari de desaparèixer. Nosaltres, com a cultura i llengua, com a nació, els catalans, ho sabem massa bé. N’estem obligats a no desaparèixer i això ens dona un tarannà i un sofriment. Aquest objectiu vital: no desaparèixer esdevé un pensament radical i profund, el primer deure: no desaparèixer. Després en vindran d’altres, lligats a aquest i potser es pugui àdhuc ser feliç. Individualment és també molt lúcida la proposta: aprendre el contrari de desaparèixer, ésser, sense diluir-se. Ésser en tots els seus matisos i intensitats per continuar essent més plenament.
L’altra consideració, que jo la veig molt relacionada, és alhora molt subtil. Diu a la pàgina 52, …” l’escultor i pintor Alberto Giacometti va dir que a vegades només per pintar una cara s’ha de renunciar a la figura sencera. Per pintar una fulla s’ha de sacrificar el paisatge sencer …
..al començament pot semblar que t’estàs possant límits , però amb el temps t’adones que si tens mig centimetre d’alguna cosa tens més possibilitats de conservar una determinada sensació de l’univers que no pas si fas veure que abastes el cel sencer”
Inevitablement a més de pensar en clau de país he pensat en clau personal. I és precisament aquí on jo em trobo ara, en aquest indret, el de conservar unes determinades sensacions de l’univers, gaudir-les, fer-les meves, mesurar-ne els contorns, sentir-ne el pàlpit i potser renunciar a abastar el cel sencer. Crec que sóc raonablemnt feliç i m’afanyo a no desaparèixer.
Ja us contaré la resta, és un llibre molt especial.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Un petit fragment d’un objecte és una gota del conjunt i en ella hi és tota l’essència. Espero la continuació. M’agrada la imatge que has penjat. Gràcies.