El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
A les 22 hores de dia 21 d’octubre, a sa Pobla. Molt puntual, just passaven cinc minuts de l’hora anunciada, que ja sortia en John Hammond a l’escenari. Un auditori petit, sa Congregació – unes 150 persones – Bé, petit en comparació a la talla del cantant de blues. Ha estat proper, autèntic i versàtil, veu, guitarres acústiques, metàl·lica i de fusta, harmòniques diatòniques, penjades del coll i més de quaranta anys de feina feta, que l’avalen. Una hora i mitja de concert continuat. De tant en tant anècdotes autobiogràfiques i a propòsit de les cançons, del seu poble natal “Primaveres grogues” a Ohio, dels viatges a Chicago a veure els seus ídols, Sonny Boy Williamson II., Muddy Waters, Jimmy Rogers…
Somreia, canviava les harmòniques, colpejava amb el peu, imprimia matisos a les lletres i diferents registres de veu. Ha esta tant ple el lliurament que a la fi se li han enrampat els dits de les mans, primer de la mà dreta, després de l’esquerra. Volia donar-ho tot a la guitarra argentada, brillant com una lluna plena, el tors i el cap alçats, com un felí enamorat, mentre besava l’harmònica i inflava les galtes.
La fotografia correspon a la nit del concert.
Els amants del blues, d’allò autèntic i de l’harmònica hem gaudit amb el seu art.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vaig arribar al blues una miqueta tard, ben entrats ja la trentena, i a través del jazz. He de dir, però, que aquesta música em va fascinar de seguida, em va arribar a l’ánima. El primer bluesman que vaig descobrir, i que em va impactar de seguida, va ser el gran John Lee Hooker, amb la seva veu profunda i la seva guitarra que semblava sortida de les entranyes de la terra. És, precisament, a través de John Lee Hooker que m’arriba la música i el talent de John Hammond, escoltant la cançó Bottle up and go, que toquen conjuntament l’any 1991 en el festival de Newport, si no recordo malament, i que està inclosa en un DVD extraordinari que es diu John Lee Hooker: come and see about me.
Escoltant John Hammond escoltes, sense cap dubte, les arrels del blues. Una música, que quan la coneixes, t’acompanya per sempre més.