Consens. Màgica paraula en boca de segons qui. Quantes vegades no ens han dit que la bandera estelada només representa una part de la ciutadania i que la senyera, en canvi, ens representa a tots? Quantes vegades no ens han dit que l’independentisme no és majoritari a Catalunya i que, en canvi, cal cercar el consens en les coses que ens uneixen, com ara, segons alguns, la defensa d’aquell estatut que continua mort i esperant sepultura a la plaça de Sant Jaume de Barcelona? I quantes vegades no hem hagut de sentir que això de les consultes és molt fàcil a Vic, però que al Baix Llobregat no tenim nassos de plantejar-ho. Benvinguts a la república independent de Molins de Rei. Passin i vegin unes quantes meravelles.
Resulta que a
Molins de Rei (Baix Llobregat) la independència de Catalunya és l’opció política que genera més consens. Ho heu llegit bé. No hi ha trampa ni cartró. A la consulta feta el 28 de febrer, 3.874 persones van dir que volen que Catalunya sigui un estat independent, social i democràtic integrat a la Unió Europea. A les eleccions al Parlament de Catalunya de l’any 2006 cap formació de les que es presentaven va obtenir al municipi un nombre tan elevat de suports. CiU en va obtenir 3.432; el PSOE-C, 3.033; ERC, 1.803; IC, 1.554; i PP, 780. Només una mentalitat maquiavèl·licament retorçada i funestament estúpida pot replicar aquests fets dient que l’opció majoritària és la dels qui no van anar a votar. Què es vol fomentar, amb aquest discurs? Qui es vol enganyar?
A Molins de Rei, com a tants altres municipis, els vots d’ERC no són suficients per saber quin és el suport a la independència. La diferència entre 3.874 i 1.803 és molt gran; són 2.071 vots. Això només pot voler dir que a CiU no estan fent prou cas del que vol el seu electorat i que l’independentisme és molt més transversal que no pas allò que molts prediquen. La voluntat de tenir un estat propi s’expressa també en castellà i amb plena normalitat al Baix Llobregat perquè la independència no és només una qüestió d’identitat -que per a alguns pot ser-ho-, sinó que sobretot és una qüestió de benestar, de progrés, d’economia.
Segurament encara hi haurà qui negui que al Baix Llobregat hi ha independentisme. Doblegats per l’evidència diran encara que és testimonial. Però menteixen. El que hi ha són molts i molts independentistes que ho són i encara no ho saben. Només esperen que algú els posi un micròfon o una urna al davant per pensar per primer cop en veu alta i deixar enrere prejudicis i rèmores. Al Baix Llobregat la independència hi ha arribat en forma d’una riuada cabalosa i refrescant. Ara toca refrescar Sant Feliu, Sant Boi, Cornellà, etc. Visca la Catalunya real! Visca la Catalunya diversa! Visca la Catalunya plural!
Xavier, un altre cop et felicito per l’apunt, que ajuda a fer caure alguns mites.
Una cosa referida a això de què la independència “no és només una qüestió d’identitat -que per a alguns pot ser-ho-, sinó
que sobretot és una qüestió de benestar, de progrés, d’economia”. Estic totalment d’acord, és clar, però el que em preocupa, veient el debat sobre els toros, i enllaçant amb l’enquesta de la UOC (sobre les raons donades per votar a favor o en contra de la independència), és que els espanyols ja vegin força perduda la batalla racional, ecònomica, etc., i se centrin en la batalla simbòlica i sentimental.
Crec que hem de fer campanya per les raons objectives, racionals, però hem de començar a preveure (per poder contrarestar) els arguments de tipus sentimental quan la batalla comenci de debò.
Això de l’independentisme a aquests barris i pobles fa temps que jo ho dic (amb perdó). Majoritari o minoritari no ho se, però el que si sé és que solament un grupet de freaks estan disposats a trencar-se la cara per la unitat d’Espanya i això és el gran avenç. A veure si perdem la por d’anar-hi entrant que no mosseguen i que si animen la “roja” és perquè…tenen origens espanyols, de la mateixa manera que els catalans d’origen argentí (posem per cas) celebren quan guanya la selecció argentina. Tinguem en compte aquests matisos i entendrem algunes coses. Sorpreses us portareu quan es faci Santako Decideix i similars.