Vicky Cristina Barcelona, de Woody Allen, s’estrenà majoritàriament en català a Catalunya. Això era (i és) atípic; ja que dels films doblats a la nostra llengua n’arriben poques còpies, que van a raure a les sales no precisament més competitives. Per tant, era especialment interessant saber com havia anat l’afluència de públic en el cas de Vicky
Fa dies que un bon amic m’ho fa notar. Primer, s’ho ensumà: estrenaran alguna còpia 3D d’ “Up” en català? Després, va assenyalar al cartell en català de la pel·lícula… en què ni s’esmenta res de la versió 3D. Finalment, ho ha pogut comprovar: a cap de sala on es projectés en català, en cap
Fóra un propòsit encomiable gastar moltes energies a “salvar el cinema”, entès sobretot com a art. De fet, en bona mesura, tots els que arreu estem per les obres de creació ja hi fem la nostra modesta contribució, si és que acceptéssim que corre perill de mort, aquesta mena de cinema. Però no és d’això que ara vull parlar;
A part de la nostra cartellera, fa unes setmanes s’hi estrenà S21: la màquina de matar dels Khmer Rojos, de Rithy Panh, que la distribuïdora cinematogràfica Sagrera va titular S21: La máquina roja de matar. Ostensible és la diferència d’aquest títol espanyol respecte de l’original S-21: La machine de mort khmère rouge. I les connotacions em semblen escandaloses. Tanmateix, no
Al diari El Punt d’avui, Àngel Quintana publica l’article Una llengua poc comercial, la lectura del qual us recomano vivament. Entre altres coses, totes de notable interès, escriu: Ara, Manuel Gómez Pereira, a El juego del ahorcado, ens mostra una inventada Gerona, en la qual l’any 1989 pels seus carrers no hi havia cap mena
Una de les activitats que més temps m’agafa d’entre totes les que envolten l’actualització d’aquest bloc és la dels títols de les pel·lícules. Primer, em cal buscar i contrastar com s’anomenen originalment; després, com les identifiquen les distribuïdores en l’àmbit de les llengües romàniques més properes i, tot seguit, pensar quin podria ser un títol escaient
A TV3 han passat la pel·lícula que anomenen L’ombra d’un segrest, que el 2004 va dirigir Pieter Jan Brugge, en la qual William Dafoe segresta Robert Redford i se l’endú a bosc, mentre Hellen Mirren, com a dona del segrestat, passa ànsia a casa seva. El títol original del film és The Clearing, que -si més no-
Avui, dia de Sant Esteve, he buscat a veure on feien Austràlia en versió doblada al català. La vull veure i al cinema que tinc més a mà, els Lauren Costa Brava, de Blanes, no la fan ni en català ni en versió original subtitulada. D’altra banda, quan una pel·lícula la doblen al català, la veig
Al decurs dels darrers mesos, ha anat canviant el títol de la pel·lícula de Clint Eastwood que ara mateix corre per les nostres pantalles. Va sortir del forn i arribà a Canes 2008 amb la denominació Changeling. Però va durar poc. Just arrancat el certamen francès, Universal distribuí una nota a tota la premsa acreditada
Forasters, el nou treball de Ventura Pons, basat en l’obra de Sergi Belbel, s’estrena a gran part de la nostra cartellera el 28 de novembre de 2008 i ho fa acompanyada del desplegament publicitari que fa al cas. En particular, en remarco el web en català: [forasters (cat)] El web www.forasters.cat té tres opcions lingüístiques i
Aquest 7 de novembre, s’ha estrenat en català a part de la nostra cartellera la pel·lícula Una amistat inoblidable (Le renard et l’enfant / The Fox and the Child / Una amistad inolvidable / La volpe e la bambina), de Luc Jacquet. Parem atenció al títol que li han posat en català -“Una amistat inoblidable”- i
El 14 de novembre de 2008 és la data prevista perquè arribi a part de la nostra cartellera Les hores de l’estiu (L’Heure d’été), d’Olivier Assayas, també en versió original subtitulada en català. Protagonitzada per Juliette Binoche, Charles Berling, Jérémie Renier i Edith Scob, explica la trobada de tres germans quan, ran de la mort
L’advocat del terror (L’avocat de la terreur / El abogado del terror), el documental de Barbet Schoreder sobre la figura polèmica de l’advocat Jacques Vergès -de jove, durant la guerra d’Algèria, defensor de la causa anticolonialista; més tard, defensor de terroristes com Magdalena Kopp, Anis Naccache, Carlos el Chacal o d’un nazi com Klaus Barbie-, s’ha estrenat en versió original subtitulada en
Permeteu que remarqui l’article interessantíssim i eloqüent que publica avui Vilaweb: ‘El noi del pijama de ratlles’, film sense versió catalana I atenció a les respostes de Bernat Joan! En aquestes alçades de legislatura i encara estem així. Em sembla que sobra retòrica i manca eficàcia. FOTO El noi del pijama de ratlles, de Mark
Ahir a la nit vaig tornar a veure Vicky Cristina Barcelona. Si el maig, a Canes, ens la van projectar en versió original subtitulada al francès -VOSF-; ara l’he poguda gaudir en una bona versió doblada al català, en un marc insòlit, reaci a la nostra llengua, com és el multiplex dels Lauren Costa Brava, de