A part de la nostra cartellera, fa unes setmanes s’hi estrenà S21: la màquina de matar dels Khmer Rojos, de Rithy Panh, que la distribuïdora cinematogràfica Sagrera va titular S21: La máquina roja de matar. Ostensible és la diferència d’aquest títol espanyol respecte de l’original S-21: La machine de mort khmère rouge. I les connotacions em semblen escandaloses. Tanmateix, no em consta que ningú se n’hagi queixat -potser perquè dissortadament només va estar una setmana als cinemes-. Per cert, a Itàlia li han posat S-21: La macchina di morte dei Khmer Rossi i internacionalment du el títol S21: The Khmer Rouge Death Machine. És a dir, l’únic títol que converteix “S21: la màquina de matar…” no ja dels “Khmer rojos”, sinó dels “rojos” és l’espanyol.
Ara, ha tornat a passar una cosa similar amb un altre film: La banda Baader Meinhof, d’Uli Edel. La distribuïdora Aurum l’ha batejat RAF: Facción del ejército rojo, quan el títol original és Der Baader Meinhof komplex; en francès li diuen La bande à Baader; en italià, La banda Baader Meinhof, i en anglès, The Baader Meinhof Complex. És a dir, en aquest cas, el títol espanyol és l’únic que ha optat per remarcar el vincle entre el color polític de la ideologia i la banda objecte de la pel·lícula.
Per què ho fan, això? Potser es pensen que parlar de “rojos asesions” i de “ejército rojo” té més ganxo? Potser consideren que el personal no sap gaire qui eren els Khmer Rojos ni la Baader Meinhof? No sé, tot plegat em sembla un disbarat. A més fa tuf i, per acabar d’adobar, no diria pas que l’esbiaix els aporti precisament més bons resultats a taquilla.
FOTO Johanna Wokalek i Moritz Bleibtreu, a La banda Baader Meinhof, d’Uli Edel
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!