Club 7 Cinema

Un profeta (Un prophète / A Prophet ), de Jacques Audriard

Pel·lícula de factura molt compacta, sòlida, amb un argument molt ben portat i un bagatge temàtic interessant, Un profeta ens serveix amb rigor la història iniciàtica d’un noi que, al món de la presó, aprèn tot el que cal saber per a esdevenir líder de la delinqüència organitzada. Són dues hores i mitja de pel·lícula eficaç que passen com si res, seguint l’evolució de Malik, el protagonista, que als divuit anys ingressa en un centre penitenciari, sense saber llegir ni escriure, i de seguida queda sota la protecció dels presoners corsos, que imposen la seva llei… Malik és “el profeta” del títol, no tant perquè tingui alguna premonició en somnis, com perquè va intuint el futur. Aquest malfactor s’adona que té efectivament un futur, no precisament en la reinserció social, i utilitza la seva innata intel·ligència de supervivent per a deixar de ser titella i passar a ser el que mou els fils, agafant de mestres els caps més expeditius dels diversos grups criminals que va coneixent i servint -corsos, àrabs, marsellesos…-, entrant en una espiral vertiginosa que no vol saber res ni de fidelitats, ni d’arrels culturals, ni de vincles de sang.

Aquí s’inverteixen els codis moralitzants del cinema penitenciari -fins al punt que els recursos penitenciaris reinsertors com l’alfabetització o els permisos esdevenen claus en la ‘progressió’ de Malik- i els tòpics del gènere -violència, agressions sexuals, tensions grupals…- són utilitzats de manera molt hàbil, configurant una obra de gran coherència, conduïda amb pols ferm per Audriard.

Aquest text és una adaptació del comentari que vaig publicar ran de la visió del film al Festival de Canes.

FOTO © UGC Tahar Rahim, a Un profeta, de Jacques Audriard

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!