Club 7 Cinema

Estrella brillant (Bright Star)

Sòlida recreació de la història d’amor entre el poeta romàntic John Keats i la seva veïna, Fanny Brawne, commou. La bellesa dels sentiments entre els protagonistes, l’amor pur que es descobreixen i que supera els inacabables obstacles que el posen a prova, emocionen de debò.

L’he concebut com una balada a la manera de la que va escriure Keats, ‘La vigília de Santa Agnès’. La història avança amb estrofes, tot resseguint  aquest amor que neix i creix, cada cop més profund i encarat a dificultats cada cop més grans, ha declarat Jane Campion. Certament, la pel·lícula està construïda a partir de les cartes entre els protagonistes -encarnats correctament per Abbie Cornish i Ben Whishaw- i els poemes de Keats, tot servit amb una fotografia magnífica, bellíssima, i una ambientació molt acurada, deixant que l’emoció brolli de les paraules escrites, que diuen o es diuen els personatges. Això, que genera un cert efecte distanciador, la cineasta mira de compensar-ho amb un discret tractament dramàtic de les situacions i dóna peu a alguna escena memorable. Dels obstacles com la diferència social que desaconsella el matrimoni dels amants en aquell Londres de començament del segle XIX o els recels que el protector del poeta manifesta sobre la baixa cultura de Fanny, Jane Campion en fa giragonses del destí que, al capdavall, encara enforteixen més l’amor de la parella i no cau al parany d’utilitzar-los com a recursos melodramàtics; ben a l’inrevés del que fa amb el darrer repte que han de superar: la malaltia i mort del noi, als vint-i-cinc anys, culminació definitiva d’una estimació que perviu fins més enllà de la mort, com es visualitza amb la protagonista declamant el poema que dóna nom al film – i que Marià Villangómez va traduir al català.

(Reproducció íntegra del comentari que en vaig publicar ran de la visió del film a Canes 2010)

FOTO © 01 Dist Estrella brillant, de Jane Campion

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!