Avi Pep

Paraula agradable d’entrada, al llegir-la, sempre transmet “bon rotllo”, podem visualitzar en el nostre interior una travessa amb un final adient i favorable als nostres interessos. He decidit buscar la seva definició a les xarxes i primer he trobat una definició que no m’ha ajudat gaire, jutgeu-ho vosaltres: “acció de conciliar” … he aprofundit una mica més i he trobat que en dret processal, es un acte jurisdiccional previ i voluntari que tendeix a establir un acord directe entre les parts; però per aquest escrit tampoc em serveix de gaire, tornem-hi, ara busco conciliació familiar, i aquí si, aquí he trobat la biblioteca virtual de la Diputació de Barcelona, i ens diu que la conciliació de la vida laboral i familiar es defineix com la compatibilitat més o menys equilibrada entre el temps de treball productiu i el temps dedicat a la vida personal i familiar.

Be, aquí es allà on volia arribar, equilibri entre el temps de treball productiu i el temps dedicat a la vida personal i familiar. El problema el tenim quan intentem aconseguir aquest equilibri, no es fàcil, tot i que a la mateixa consulta trobo una formula, que diu que per a assolir una veritable conciliació de la vida laboral i familiar cal aconseguir una distribució equilibrada de les tasques domèstiques entre homes i dones. Així mateix, cal replantejar els horaris i les jornades laborals i fomentar una reorganització del temps de treball més flexible que pugui afavorir la vida laboral de les persones, a més de promoure serveis d’atenció a la vida diària, en particular serveis dedicats a la cura de criatures i de persones grans dependents.

Arribats aquí, tot es molt bonic, la teoria sempre es bonica, però … com ho fem? he trobat que hi ha qui proposa un horari escolar més ampli, conciliació familiar? els contraris a aquesta opció diuen que les escoles no son un aparcament de quitxalla, amb això hi estic totalment d’acord, les nenes i nens han de viure i conviure amb els pares i mares, també hi podem afegir les avies i avis, però principalment amb els progenitors, i mes horari escolar significa que assumim que els pares dedicaran moltes hores, masses, a la vida laboral, es això el que volem i el que entenem per conciliació familiar? hi ha qui parla de modificar horaris i calendaris  laborals, potenciar el teletreball, ampliar els permisos, reducció d’horaris … però tot això que es molt bonic, te una contraprestació que es la econòmica, algú pensa que les empreses reduiran la jornada laboral amb els mateixos salaris?

Ara dues opcions, la primera es acceptar que la canalla estigui mes hores a l’escola o fent activitats extraescolars per tal de que els pares puguin treballar mes per pagar tot això, no crec que això sigui conciliació familiar; la segona opció es acceptar una reducció de jornada laboral o ampliació de permisos per aconseguir la desitjada conciliació familiar, però això ens portarà una reducció de salaris? el mes bonic seria reduir hores de treball i poder estar mes hores amb els fills, però … qui pagarà tot això? reflexionem una mica, si tenim que treballar menys hores per estar en família, si, a més per desenvolupar la nostra tasca laboral, o carrera professional que així sembla més pompós, ens hem de desplaçar geogràficament, potser tindrem que començar a pensar si ens es útil i viable anar a treballar, potser que comencem a pensar si algun dels components de la unitat familiar, val mes que es quedi a casa, això si, sense fer el famós teletreball, perquè això es una altra ensarronada, ens diuen que podem fer teletreball com a opció de conciliació familiar, teletreball vol dir fer la feina que ens encarrega l’empresa on treballem i que ens paga el salari, i lògicament volen que treballem que per això ens contracta, no perquè fem de papes i mames, perquè no ens enganyem, teletreball no vol dir que puguem conciliar, sovint les persones que teletreballen no tenen temps d’estar amb els seus fills, i massa sovint amb aquesta excusa, acaben fent una jornada laboral encara mes dilatada.

I els que no tenen feina poden tenir conciliació familiar, però no tenen ingressos, i en aquesta societat es difícil tirar endavant una família sense suport econòmic. Com ho fem? Imatge de de Chuck Underwood a Pixabay