Aquesta historia començà, no ara fa tres o quatre dies, no, ens anem d’anar per allà l’any 1.989, quan després d’uns primers passos a mitjans de la dècada dels ’70, una colla de gent que creien en Sant Fruitós, engeguen un projecte, engeguen aquesta etapa que es la que ara ens permet celebrar aquests trenta
Fa pocs dies vaig poder assistir a la presentació del nou llibre de l’amic Xavier Gonzàlez-Costa, col.laborador del setmanari Montpeità, que amb el títol complementari de: dietari poètic frustrat de la guerra a Ucraïna, ell expressa els seus més profunds sentiments El llibre amb pròleg del reconegut periodista Manel Alías Tort, es un recull de
Fent una mica de memòria, recordo que tot va començar quan vam fer un plantejament a l’ajuntament per tal d’iniciar un nou projecte, la qüestió era poder enregistrar i transmetre les imatges dels plens municipals en format audiovisual per les xarxes socials, que fins aquell moment eren emeses nomes per Radio Sant Fruitós. La idea
No se si es un bon o un mal vici això de llegir la premsa, ja que quasi sempre trobes alguna noticia que et crispa els nervis, encara que avui que voldria parlar de crispació millor que esculli una altra paraula, per exemple indignació, com deia sempre trobes alguna noticia que et fa indignar. Parlem
Llegia la premsa, i el titular d’una noticia publicada per la Vanguardia em va fer pensar, una vegada més, amb com funciona tot plegat en aquesta nostrada societat, deia la noticia que es la desena denuncia arxivada contra Colau per falta de cas, i es referent a les subvencions concedides a entitats socials. Jo no
Aquests dies, fent endreça als calaixos de casa, van reaparèixer vells papers, quan fas endreça sempre passa això, com deia vaig trobar vells papers, papers de mitjans del 87, fa quatre dies, be quasi quatre dècades i em va fer gracia perquè els papers en qüestió, ens situen entremig de dues etapes del Montpeità, la