Estem en plena temporada de balls a Txèquia

Ball de l’Ajuntament de Praga, d’època recent. Polítics, alts funcionaris, lobistes… Mirant, fent-se mirar, parlant, ballant… (g.denik.cz)

Mudar-se i anar a ballar un cop l’any amb els companys de feina, en algun espai prou gran i adequat, amb una orquestra. Tota empresa o institució prou gran que es respecti mínimament té el seu ball.

Es fa sobretot el mes de febrer, quan queda enrere la pausa nadalenca i la primavera i el bon temps encara han de trigar. Fa fred, neva, ve de gust estar en sales grans, amb bona calefacció, amb amics i gent pròxima, menjant i bevent bé, i ballant, sobretot balls de saló, però no solament.

La tradició està viva de forma del tot natural, per la pròpia dinàmica de la societat txeca. Un acte amb unes arrels tan òbvies en el passat burgès es va adaptar molt bé al clima social del règim comunista, en les diverses etapes més o menys repressives. Quan la democràcia i el capitalisme van tornar els balls es van adaptar a la nova situació amb tota normalitat.

En aquesta època de l’any es pot veure al Lucerna, una sala de festes del centre de Praga, noietes amb el seu primer vestit llarg i els primers tacons sota l’abric, i noiets amb el primer esmòquing sota l’abric, a la cua que es forma en el moment d’entrar al ball.

Els balls tenen un lloc clau en l’educació sentimental de la gent del país. Per al joves són un lloc de culminar primers amors i primers drames i borratxeres serioses. Als més grans els poden posar fàcilment en un estat de melangia, provocat pels inevitables records. És lògic per tant que els balls tinguin una presència abundantíssima en el cinema, la literatura, la cultura.

Com tota institució complexa, els balls reflecteixen les distàncies en el nivell de riquesa i glamur dels diferents cercles i ambients socials: no és igual el ball de, per exemple, l’Ajuntament de Praga o un gran banc, que el d’una escola de formació professional de barriada.

Ara bé, ser part d’una organització que fa el seu ball és vist com un signe de distinció: tots els balls tenen en comú és que són un esdeveniment pensat per a ser memorable i per a reforçar el sentiment de pertinença al col·lectiu.

Ball de la facultat d’econòmiques.

Se’n comença a parlar setmanes abans, es van venent entrades. Quan arriba el dia es barregen els directius i els empleats, els professors i els alumnes, tot el personal de l’organització, més parelles, família, amics, en un ambient festiu i relaxat.

Això sí, tots lluint les millors gales. En alguns poden ser molt estrictes, pot passar perfectament que no es deixi entrar l’home sense corbata. En d’altres el criteri és més relaxat. L’endemà, i durant uns dies, el ball perdura en les converses.

Els règims polítics han anat canviant, els anys de crisi i de prosperitat s’han anat succeint, però els txecs han trobat la manera de continuar ballant. Doncs que els duri, oi?

Foto d’un ball a Karvina, prop de Polònia (g.denik.cz)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*