Fantàstica la iniciativa de la Comissió de la Dignitat que, en l?acte d?ahir al Palau Sant Jordi, va repartir milers de reproduccions en forma de postal d?alguns dels cartells que van ser requisats per les tropes franquistes al 1939 amb la intenció que arribin, segellats i signats un per un, al ministre de cultura del
Si us hi fixeu, a la columna de la dreta d?aquest bloc hi trobareu un enllaç amb el web personal de?n Ferran Terraza. ?Extraordinàri actor i bon amic?, hi diu. Doncs resulta que ell és el protagonista principal de REC, la pel·lícula més guardonada al Festival de Sitges d?enguany. Ja us ho deia jo que
El periodista Jordi Bianciotto va publicar, a l?edició del 8 d?octubre de ‘El Periódico’, un reportatge amb el títol ?Els cantautors pop obren una nova escena en llengua catalana? en el qual parla de relleu generacional a la cançó d?autor en català, de referents posats al dia i de camins alternatius als habituals per a
No trobo millor manera d?explicar l?estat de la indústria musical d?aquest país que amb això de la qüota del 25%. Si ja és prou trist que calgui una llei per mirar que la presència de la música en català en la programació dels mitjans audiovisuals de Catalunya sigui mínimament significativa, més ho és que no
Hi ha coses que no es poden aprendre: es tenen o no es tenen. El talent, per exemple, no s?ensenya a les acadèmies. L?ofici tampoc. Per tenir ofici -que és el que determina, al cap i a la fi, quan s?és professional d?alguna cosa- cal posar-s?hi. I, en l?ofici de cantar, posar-s?hi vol dir hores
Recta final en l?enregistrament de ?El món es mou?. Hem començat la mescla. Abans, quatre amics han passat pel Vapor Studio de Sabadell: el 10 de setembre, Gerard Quintana (a la foto, amb en Josep Tvrdy i un servidor); el 12, Laia Rius i el 13, Xavier Túrnez i Daniel Sesé.En Josep Tvrdy ja ha
Diumenge passat vaig començar la temporada de col·laboracions radiofòniques. Enguany intervindré a dos programes de COM Ràdio que s?emeten l?últim dia de la setmana: ?Ara esports competició? i ?Icult.com?. El primer és un magazin esportiu, conduït per Joan Batllori, que es pot escoltar de quatre de la tarda a nou del vespre. El segon s?escolta
No estaré sol en aquest disc. No escoltareu només la meva veu a ‘El món es mou’. Compartiré tres de les cançons amb alguns dels millors amics que he anat col·leccionant en el temps que fa que em dedico a la música. En Litus (a la foto) ja ha gravat la seva. Queden en Gerard
Així he decidit titular el nou disc. M?agrada com sonen aquestes quatre paraules juntes i m?agrada que el que expressen sigui tan obvi com rotund, és el lema perfecte per a les catorze cançons que estic enregistrant. A més, aquesta és la primera frase que s?escoltarà al disc, la que inicia la cançó ?Entre la
Aquest diumenge, 12 d?agost, tinc bolo. Estrenaré algunes de les noves cançons i faré un repàs al que ja he publicat. M?acompanyaràn en Josep Traver, en Guillem Aguilar i, per primer cop, en Valentí Adell. Serà a Badalona, a l?aire lliure, a la plaça Font i Cussó, a partir de les vuit del vespre.Actuació estival,
Aquesta és la versió de Paraules d’amor que vaig fer, el divendres 27 de juliol, al programa ‘El club d’estiu’. M’acompanya al piano en Francesc Capella.
Sense pressa i sense pausa, hem anat fent durant aquest mes de juliol. Divendres 27, mentres jo versionava Serrat a ?El club d?estiu? de TV3, en Josep Traver acabava la seva feina, tot guitarrejant la darrera cançó; el dia abans, els saxos de?n Joan Cases i del Marc Saus havíen aportat uns vents magnífics a
Permeteu que us recomani unes quantes coses que, des de fa un temps, contribueixien a la meva felicitat. Espero que en tasteu algunes d?elles i em digueu què us han semblat. Començo per la música. Un disc: ?Elegia?, de Paolo Conte. Obra mestra del gran mestre italià. Posteriorment ha aparegut un directe gravat durant la
Després d?unes setmanes una mica aturats, hem començat el mes de juliol posant les guitarres al disc. Les guitarres de?n Josep Traver, és clar. Dilluns al matí, en Josep va arribar carregat amb la Telecaster, la Ibánez i la Martin, disposat a fer la seva feina. A l?estudi, en Valentí l?esperava amb un munt de
La veu murmurant de?n Quim Vila és la del dimoniet que se t?ajeu al costat de l?orella i t?assebenta de quina és la puta realitat del món on vius, que et fica el dit entre parpella i parpella perquè sembli que piques l?ullet mentre s?està cagant en la mare que et va parir. Malgrat tot,