Albert Fibla

Hi ha coses que no es poden aprendre: es tenen o no es tenen. El talent, per exemple, no s?ensenya a les acadèmies. L?ofici tampoc. Per tenir ofici -que és el que determina, al cap i a la fi, quan s?és professional d?alguna cosa- cal posar-s?hi. I, en l?ofici de cantar, posar-s?hi vol dir hores i hores d?escenari. De qualsevol escenari. Tan se val si és petit o molt petit, si no hi ha públic o si el públic que hi ha s?està escoltant a sí mateix.
D?això, el Joan en sap molt. Les hores que va passar rascant la guitarra i deixant-se la veu als bars de Barcelona el van llicenciar en la universitat de la música en directe. Ho dic perquè ho vaig veure, perquè ho vaig viure, perquè vaig compartir aquells anys amb ell. Després, va voler fer un màster en popularitat que el va portar a les oides i als ulls del gran públic. Però la seva llum s?hauria encés tard o d?hora. Potser sense enlluernar tant, però hauria acabat brillant amb llum pròpia.
El cas és que ara el tenim amb un disc sota el braç -2 Maneras- que s?ha cuinat ell mateix, a la seva manera. Perquè ho pot fer, perquè ho sap fer, perquè el seu talent li permet fer de guitarrista, de baixista, de bateria, de teclista? No he conegut ningú amb una capacitat tan gran per a l?autoaprenentatge: poseu a les seves mans un instrument qualsevol i en un quart d?hora n?estarà traient profit. Coses que passen a la gent amb ofici i talent.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!