Albert Fibla
De tornada d'enlloc
Sense pressa i sense pausa, hem anat fent durant aquest mes de juliol. Divendres 27, mentres jo versionava Serrat a ?El club d?estiu? de TV3, en Josep Traver acabava la seva feina, tot guitarrejant la darrera cançó; el dia abans, els saxos de?n Joan Cases i del Marc Saus havíen aportat uns vents magnífics a quatre de les cançons del disc i, a primers de mes, en Daniel Sesé -a la foto- em regalava la música d?un poema de?n Josep María de Sagarra que, si tot va bé, gravarem amb el seu grup: Túrnez i Sesé.
A partir de demà posaré la veu definitiva a les catorze cançons del disc (el que ara hi ha gravat és una referència per als músics). Molt aviat també, en Litus i en Jordi Belza enregistraran els cors. Amb en Litus, a més, compartirem veu principal en una de les cançons. Tinc moltes ganes de passar-m?ho be a l?estudi de gravació amb aquests dos bons amics.
De la seva banda, en Valentí Adell haurà de començar a col·locar els teclats de tot el disc, que no són pocs. Això de fer de productor i de músic porta el doble de feina. En Valentí, a més, haurà de posar-se al día del meu repertori perquè molt aviat, el 12 d?agost, debutarà acompanyant-me en directe en un bolo a la festa major d?estiu de Badalona. Allà us hi espero, per cert.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Fa dos setmanes que et vaig escoltar per primera vegada… La teva veu de seguida s’em va ficar al cor i vas cantar una cançó teva que em va emocionar i que espero poder escoltar aviat un altre cop. Des d’aquell moment vaig saber que em convertiria en una seguidora teva. Perqué feia temps que ningú m’emocionava com tu, perqué feia temps que no se’m posaven els pels de punta amb una cançó…
Avui he buscat la teva pàgina i he trobat algo molt millor, que ha estat aquest recull d’idees i de sentiments en els quals m’hi he ficat sense el teu permís.
He estat mirant un a un els teus videos i, com l’altre dia, emocionant-me. En particular, el video de "Un nom de dona" és magnific. Jo també sóc una enamorada de Barcelona i penso que no ho podries haver expressat millor. Em moro de ganes de tornar a escoltar aquella canço que parlava de fes castells d’ilusions i de que erem més q un club però menys que un pais.
Gracies per tot el que fas. suposo que no llegiras aquest missatge, però em fa ilusió enviar-lo, perqué haig de dir el que m’has fet sentir. GRACIES un altre cop, però aquesta vegada com te les mereixes, en majúscules!!
Laura