Albert Fibla

Fantàstica la iniciativa de la Comissió de la Dignitat que, en l?acte d?ahir al Palau Sant Jordi, va repartir milers de reproduccions en forma de postal d?alguns dels cartells que van ser requisats per les tropes franquistes al 1939 amb la intenció que arribin, segellats i signats un per un, al ministre de cultura del govern espanyol, César Antonio Molina. La iniciativa hauria de marcar un precedent, en podriem prendre nota per altres qüestions.
D?entrada, que un acte cultural arribi allà on no han estat capaços d?arribar els nostres polítics em congratula profundament. M?agrada de manera especial, a més, que hagin estat Raimon, Maria del Mar Bonet i Pep Sala, juntament amb l?irreverent Toni Albà, els qui hagin omplert el Sant Jordi amb 12.000 persones al voltant d?una idea com la de la recuperació dels papers de Salamanca.
A les Espanyes, la incidència mediàtica d?aquest acte no ha tingut, com calia esperar, la cobertura que mereixeria a qualsevol lloc del món mínimament civilitzat. Tot s?ho ha menjat la darrera carrera del mundial de Fòrmula 1 -en la que, per cert, l?espanyolisme més ranci no ha pogut celebrar una victoria de Fernando Alonso-. Potser en previsió d?aquest fet, la Comissió de la Dignitat va creure oportú que caldria assebentar el Ministeri de Cultura amb una tramesa massiva de postals. Quina gran idea.
Avui, després d?enviar la meva postal -una magnífica reproducció del cartell de Pere Català Pic titulat ?Aixafem el feixisme?- he pensat que podriem fer el mateix, per exemple, amb la ministra de Fomento: seria fantàstic veure la bústia de Doña Magdalena Álvarez plena a vessar de postals amb remitent català i amb qualsevol de les mil imatges que poden reproduir la indignació de la gent afectada pel desastre ferroviari que pateix aquest pais.
I Rodríguez Zapatero? El president del govern espanyol podria ser també objecte d?una bona postalada. En aquest cas, la fotografia mostraria un exemplar estripat de l?Estatut. Se m?acuden uns quants destinataris més, alguns no tan allunyats com els que he esmentat. En temps de e-mail, no trobo millor manera de no perdre els papers.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!