Quan les actuacions dels Mossos dels darrers dies només reben el comentari elogiós de l’ocupant del sinistre palauet del Carrer Mallorca, o sigui de la no menys sinistre màxima responsable de les forces d’ocupació i repressores de l’estat a Catalunya, aquelles que ens van cosir a garrotades el dia 1 d’Octubre de 2.017 i que havien vingut al crit d’”a por ellos”, és per preocupar-se.
El temps passa molt ràpid i encara ho sembla més amb l’allau d’esdeveniments que s’encadenen dia rere dia, però fa poc més de tres anys que la gent d’aquest país omplíem de clavells els vehicles d’aquest cos de policia, els aplaudíem, i cantàvem a cor que vols allò de “els Mossos seran sempre nostres”. Cada dia està més clar que allò va ser un miratge, que ens vam arribar a creure que teníem una policia “nostra” quan ben aviat va quedar demostrat que malgrat la senyera del seu uniforme, de nostra no n’era pas gaire i que el cor els anava més cap a actuar com els seus “col·legues” españols que no com tots desitjàvem i ens crèiem que havia de ser la policia d’aquest país.
Tornant al que deia al començament, és per preocupar-se, i els responsables(?) polítics del cos haurien de prendre mesures per revertir aquesta situació; no podem tolerar que es continuïn buidant ulls, que les furgonetes facin “carrusels”, que es disparin bales de foam des de dins d’aquests vehicles ni tantes coses que hem tornat a veure.
Faran alguna cosa?.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!