I de demagògies. Dimecres al matí, a la tertúlia de CatRàdio hi havia un grup de gent d’allò més esquerranós: Tardà, Ubasart, Domènech, Sol, i no recordo qui més hi havia. Només començar ja han començat la cantarella habitual de que si les esquerres, que si els pactes de progrés i altres romanços.
La meva modestíssima opinió és que aquesta gent són d’esquerres com jo frare de la trapa. Avui en dia aquestes definicions estan més que superades. Aquestos són gent que viu molt bé… de proclamar les seves suposades idees esquerranoses, que hi tenen tot el dret i si els va bé perfecte per a ells, però que no enredin a ningú dient que ells siguin d’esquerres: no han posat mai els peus a un taller, a una mina, a un bancal de vinya, ni han collit una oliva i si han estat a una oficina normalment ha estat a la del partit o la d’algun departament governamental, i, sobretot, no han hagut de patir mai per arribar a final de mes.
I aquesta gent a més s’omple la boca amb les polítiques de progrés, els pactes de progrés i altres lletanies, però tots fien la independència a temps (molt) futurs. I una pregunta sense massa mala intenció: i com portarien a terme tot això tan bonic que prediquen -de bonic ja n’és, ja- sense ser independents?, que no saben la dèria que tenen els seus amics españols en tombar tota iniciativa catalana per més d’esquerres i de progrés que sigui?; ah!, i això ho fa sense despentinar-se el “gobierno más chupiguai” del món mundial i part de l’estranger!. No intenteu enredar la gent, no és gens bonic.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!