Arran dels aldarulls d’aquests dies i de les actuacions més o menys dubtoses de la policia del país, s’han començat a sentir expressions d’aquelles que, al menys a mi, em desconcerten.
Un dels que he sentit més sovint aquests dies és el de “policia democràtica” que a mi em sembla model d’oxímoron: una policia, com qualsevol cos uniformat i armat és el paradigma de la no-democràcia, són cossos totalment jerarquitzats, les ordres van de dalt a baix i cadascú ha d’obeir sense excuses el que li ordena el seu superior, o és que cada vegada que algun comandament mana alguna cosa els inferiors posen l’ordre a votació per decidir si l’executen o no?. Per tant, parlar de policia, d’exèrcit o de qualsevol altra cos jerarquitzat com a cos “democràtic” és realment parlar per parlar i no dir res; una altra cosa és els criteris o valors dels alts comandaments i responsables polítics d’aquests cossos, i aquí sí que és on hi ha molta feina a fer… si es vol o es pot, i aquí ho deixo.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!