No sé la resta de la gent, però per sortir de viatge volem tenir companys en qui confiar totalment; en un viatge poden passar moltes coses i qui portis al costat ha de ser qui t’ajudi a sortir d’un mal pas, no algú que a la que et giris d’esquena se t’endugui el cotxe i les maletes i et deixi llençat enmig del paratge més inhòspit.
I en un govern?, doncs exactament el mateix. Un govern és un viatge llarg, de quatre anys de durada prevista, és de tota lògica que per fer-lo agafis companys afins i, sobretot, d’absoluta confiança.
Són aquestes consideracions que no em deixen entendre l’obsessió de segons quins partits nostres(tots?) per fer entrar les comunes al futur Govern de Catalunya!; com bé deia l’ex-diputada Àngels Martínez, és com posar la guineu a vigilar el galliner; és com posar un submarí enemic a la banyera de casa; com posar una càmera i un micròfon al centre de la taula del Govern connectats amb españa. Que no senten el que diuen contínuament aquesta gent?; que no van veure com els assenyalaven sense cap mania en aquella votació?; algú es pot embarcar amb aquesta gent per una travessa que es preveu llarga i molt complicada per no dir directament perillosa?.
Jo amb aquesta gent no hi aniria ni a la cantonada a comprar el pa de bon matí.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!