Adam Majó

A més dels antics ravals de sant Andreu i les Escodines, el Centre Històric de Manresa és bàsicament l’antic clos emmurallat. De les muralles físiques en queda ben poca cosa però el perímetre que dibuixaven segueix encara ara delimitant carrers i recorreguts. Les antigues muralles del Carme, Sant Domènec i Sant Francesc, continuen sent obstacles que separen el barri vell de la ciutat moderna. Carrers amb molta façana i pocs punts de penetració que dificulten la circulació de persones o vehicles des de l’eixample comercial o el barri de Valldaura cap a l’interior de la Manresa antiga.  No descobreixo res.  Resoldre aquesta dificultat sense destruir completament el llegat històric ha estat una preocupació constant en tothom qui els darrers 100 anys s’ha parat a reflexionar sobre l’urbanisme manresà. Per això es va obrir el carrer Alfons XII, que apropa la ciutat al riu i l’estació, i per això mateix es va aprofitar la febre anticlerical per eliminar l’església de sant Pere Màrtir i convertir la plaça de Sant Domènec en una entrada franca a través de l’antiga muralla. Una accés que, per cert, seria molt més ample i potent si hagués tirat endavant la vella proposta, que alguns vam defensar fins al final, d’enderrocar el Teatre Conservatori. Un cop descartada aquesta opció, però, resta encara sobre la taula la necessitat de millorar la permeabilitat del centre històric i de resoldre positivament el tall que suposa l’existència d’una antiga carretera que divideix en dos la ciutat.

Per fer-ho no descobriré l’Atlàntida si recupero la vella i aparentment senzilla proposta d’eliminar les tanques existents i  fer un sol pas de vianants –per anar bé amb plataforma elevada- des del Passeig al carrer Guimerà i de Cal Jorba al cul del Conservatori, que permeti als vianants d’aquestes dues vies comercials travessar la carretera de Vic/Cardona gairebé sense adonar-se’n. La operació no és tan senzilla com podria semblar, perquè un pas de vianants d’aquestes dimensions alentiria el trànsit per aquest eix de la ciutat i segurament exigiria un canvi d’ubicació de la parada de bus del carrer Guimerà, però coses més difícils s’han aconseguit. Aquesta no és però la única actuació prevista destinada a obrir i eixamplar escletxes en l’antiga muralla. . Aviat situarem un ascensor que permetrà evitar la baixada (pujada, de fet) del Pòpul. Caldrà, quan es pugui, enderrocar un parell d’edificis i connectar els carrer Jorbetes i Barreres a través de la muralla de Sant Francesc. Haurem de millorar el paviment del carrer Sant Andreu, que en aquests moments és un obstacle que impedeix a molts usuaris de l’hospital i la residència arribar a la plaça Major. I veurem, algun dia, una connexió viària entre la plaça de la reforma i el passeig del riu que passarà a tocar dels jutjats i alliberarà un tram de l’actual passeig per al lleure i el retrobament entre la ciutat i el riu.

La bona notícia és que tot això ja està escrit i més o menys acordat. La no tant bona és que no es farà fins que no hi hagi els diners necessaris i, sobretot, la pressió social fins ara massa dèbil.