Adam Majó

Hi ha veïns que prefereixen trucar a la policia abans de demanar directament al veí que abaixi la televisió. Hi ha Associacions de veïns que han dedicat més esforços a queixar-se perquè l’Ajuntament no els arregla un determinat racó del barri dels què haguessin necessitat per arreglar-ho ells mateixos en un matí qualsevol. Moltes vegades, els mateixos que esperen que l’Estat que els ho solucioni tot, que intercedeixi sempre per resoldre conflictes, són els mateixos que accepten de bon grat que els diguin què es poden prendre, que els prohibeixin determinats programes de la televisió, enlloc de, simplement, canviar de canal, que s’instal.li més videovigilància o que s’impulsin ordenances municipals on es reguli com hem d’anar vestits pel carrer. Sovint s’ha confós l’exigència d’un sector públic fort, que ens garanteixi serveis i drets, amb la presència d’un estat paternalista i omnipresent al qual nosaltres ens queixem, però obeïm, a canvi que ens protegeixi, renyi i castigui.

Només una societat organitzada, forta i autònoma està en condicions d’exigir una administració que redistribueixi, ajudi i garanteixi llibertats, vetllant, alhora,  perquè no es produeixin abusos, malbarataments i intrusions injustificades.

No és cap contradicció, per tant,  unir les reivindicacions d’uns serveis públics potents i de qualitat amb l’impuls d’iniciatives ciutadanes per resoldre problemes directament, de forma solidària i des de l’horitzontalitat, no des de la caritat i el classisme, arribant on no arriba, i potser no cal que hi arribi, l’Estat. Més enllà de l’inevitable oposició entre públic i privat hi ha l’espai d’allò comunitari: les entitats culturals i esportives, les cooperatives de treball o de consum, les comissions de festes, els ateneus, les plataformes en defensa del què sigui, alguns sindicats, determinades ONG…

Un exemple  recent i proper de tot això és la iniciativa de la Comissió de l’anella verda de Manresa d’afegir-se al dia mundial de l’aigua (una excusa és una excusa) amb una activitat que ja es du a terme a d’altres municipis del país i del món: una matinal de treball voluntari per netejar la llera de rius i rieres. Serà el 24 de març, en diran fem dissabte i s’hauran de menester cabaços, guants, pales i, evidentment, mans. I l’andemà, amb les rieres i rius més nets, continuarem reclamant a la Generalitat i a l’ACA que compleixin amb la seva part del pacte, que arribin on els voluntaris no poden, que multin a qui contamina el riu, que garanteixin el dret de pas a les àrees fluvials, que es modifiqui la llei d’envasos per evitar la multiplicació d’ampolles de plàstic….