Adam Majó

Us imagineu un reportatge sobre la Denominació d’Origen (DO) Penedès en el qual Vilafranca, la capital indiscutida de la comarca i de la DO, no hi tingués un espai rellevant? Doncs  si llegiu l’esplèndid número del Descobrir (Catalunya) d’aquest mes dedicat a la DO Pla de Bages, a més de constatar com de bonica és aquesta comarca que deu el seu nom, sembla, al mateix déu del vi, a Baccus, us adonareu que aquesta DO no té capital ni ciutat de referència. Manresa, en aquest reportatge, hi surt de forma lateral, reduïda i, el què és pitjor, absolutament prescindible. I, a sobre, en el mateix número del Descobrir hi podem llegir i contemplar un article a quatre pàgines sobre el Museu del Vermut de Reus, ciutat que sí que ha sabut situar-se com a referent d’aquest aperitiu a base d’herbes, licor i vi.

Manresa no tant sols està situada al vell mig de la DO, entre Salelles i  Artés per entendre’ns, i no només té un passat estretament vinculat a la vinya i al vi, com demostren les tines de ceràmica que es conserven al carrer Sobreroca, sinó que, a més, en el seu terme municipal hi ha més vinya del que podria semblar i algun dels millors cellers de la DO.

Com pot ser, per tant, que la ciutat no es cregui el seu paper de ciutat de vi, que no sigui capaç d’oferir un espai atractiu perquè els enòlegs i en genera els aficionats a aquest saludable aliment  líquid passin també per Manresa quan visitin la DO? De la mateixa manera que anem  a veure el celler cooperatiu de Gandesa si volem conèixer els vins de la Terra Alta, el Vinseum de Vilafranca si ens trobem al Penedès o l’edifici de la Cooperativa Agrícola de Falset si visitem el Priorat.

I com pot ser que la DO i els diferents cellers que en formen part no vegin  en Manresa un aparador, un complement urbà per a les visites que reben i, sobretot, una bossa de clients i preceptors dels seus productes? Si Vilafranca (tornem-hi…) té 40.000  habitants, són 40.000 persones que vagin on vagin fan propaganda dels castells -evidentment- i dels vins de la regió Penedès. No estic segur que això passi, ara per ara,  amb els 75.000 manresans i els vins del Pla de Bages.

No sé –ni ho vull saber- de qui és culpa que a Manresa no hi hagi en algun edifici antic i bonic del centre històric convertit en museuet de la vinya i el vi,  en un lloc on hi passin coses interessants per a veïns i forasters, amb la corresponent botiga i un espai gastronòmic (altrament dit bar) especialitzat. Segurament és un projecte que no pot tirar endavant l’Ajuntament en solitari –ni és la seva feina- ni potser tampoc la DO i la gent del sector que prou feina tenen a  consolidar i augmentar el prestigi guanyat amb tant d’esforç. Potser aquest carro l’ha de tibar un  tercer, un privat o una institució que s’estimi aquest racó del país i que s’adoni que aquí hi té una evident oportunitat de negoci. Si sorgeix aquest algú estic segur que trobarà la complicitat i el suport de, com a mínim, l’ajuntament i la DO i aconseguirem que Manresa deixi de ser la capital invisible dels vins del Pla de Bages.