Tones de son, carretades de son, barcades de son, avionades de son … I ja és massa tard per colgar-la. Bastaríem a jeure sol alt. Ara (d’una manera o de l’altra, d’aquí a un poc sabreu quina) toca llevar-se la pardaleria.
Capgiren un diputat per tal de criminalizar-lo; tergiversen el context dels seus mots per donar-los un sentit que posi en perill un adversari polític que no els agrada gens per Vicent Partal dimarts, 9 de desembre de 2008 Borbons Del primer dels borbons, en van dir Felip V. En mala hora va nàixer aquell qui cremà Xàtiva
El fet diferencial és un rar privilegi del qual els exiliats i els exclosos també en podem gaudir Hi ha plaers que no estan dissenyats per al gaudi dels rics, però que crec que no tenen res a envejar a les delícies que comparteixen els milionetis ells amb ells. El cas és que aquesta tarda, que he esmolat la garrova just
15 SI ARA VOSTÈ ES MIRAVA AMB ELS MEUS ULLS, després d’estavellar-se l’avió que transportava n’Agustí juntament amb totes les il·lusions que vostè va concebre mentre el tenia; si ara es podia veure quan se’n va anar de la casa del pont, no tan exultant com hi havia vingut a raure, ran de l’aiguamoll que
BABALUSA LA MEDUSA, 65 Avui mateix aquí mateix El típic llibre que els qui manen lleven com cent-mil llamps d’enmig i que fa més nosa que una busca dins d’un ull a tothom, llevat de la gent senzilla i normal que en sap gaudir
Esclata-sangs. No me’n puc avenir També, d’això que al continent en diuen fredolics i aquí negrets i també gírgoles d’estepa, a més de picornells. Ahir mateix que és fresc en vaig fer conserves dins pots de vidre, amb oli d’oliva. Avui si voleu venir a berenar-sopar i duis la llonganissa, el llom i el vi, ja
Un imaginari tan contigu al meu propi imaginari i tan eriçat d’esparralls com n’està l’imaginari d’en Miquel Barceló, i de pades i de sípies, i crebantat de tímides, d’inhibides estalagmites descendents, va a ensorrar-se a Ginebra, mentre que arran de les meves espardenyes desembarquen i esquitxen els ruixats erèctils d’uns altres imaginaris grollerament explícits. Peremptoris, vehements, professionals. Dispensats amb astúcia d’alcavota vella. Servei a domicili.
Avui és dia de perdre i no és dia de guanyar.No deu convenir.
Ja hi som tots ara. Inflaven la facturació d’IB3 amb el contingut flatulent del budellam infecte d’un podrit Si hi havia qualcú que ja no pogués creure en les paraules, ara encara hi podrà creure menys. Qualsevol gosarà defensar-les, ara, en les condicions en què es reparteixen les llicències per pronunciar-ne. No hi ha un redol que
Però m’estim més morir-me directament per inanició que d’una barreja de gola i ignorància. Ho trob vulgar Si hi ha rusca sempre podríem fer un dejuni o una vaga per una bona causa. En principi, la nostra. Per aquí hem de començar, en comptes d’arreglar sempre els maldecaps de l’altri, quan tenim la teulada plena de
Ja sé que és mal de creure, però en Pau Casals encara és subversiu Opinió | Bartomeu Mestre i Sureda “Balutxo” L’himne de les Nacions Unides roman censurat Bartomeu Mestre i Sureda “Balutxo” | 02/12/2008 | Vistes: 111 Valoració El passat 18 de novembre, a l’acte d’inauguració de la cúpula de Miquel Barceló a la
David Fernandez signa l’editorial de Vilaweb d’avui. L’he copiat talment per David Fernandez dimarts, 2 de desembre de 2008 On és Máximo Blanco, si us plau? Furetejant per la memòria, l’interrogant em pesa. Fa anys. Com una llosa. Des que, el número dos d’Intxaurrondo i mà dreta del general Galindo, el van enxampar el 1999 a
Era una al·lota jove, tenia vint-i-cinc anys. Vol dir que podria ser filla de qualsevol que tingui la meva edat. Podria haver estat la meva filla, m’esgarrif (Déu me la guard). L’obsessiva fúria que ha tornat a empunyar una ganiveta contra les dones també ha estat assajada, tot seguit, a mans del mateix agressor, damunt la pròpia còrpora
En Matasetzes ha tornat a fer lloc. Aquesta vegada ha estat per devers Galízia, em pens. N’he sabut noves per una visita al bloc Chào Ong Viêt Nâm. En Matasetzes en necessita més del compte de lloc, i el carrer i el poble i tot i la ciutat i el món ja fa estona que li eren petits i no ha
És mal de dir si dinarem o si no dinarem Veig que hi ha quatre orelles de llebre, tot en gros; un picornell ben enxumbat que deu estar ple de cucs i el repussall dels baixos de la panera, que mai no saben què cosa és. No n’hi ha prou de saber que no es tracta d’una amanita fal·loides per