L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS
Redòs per a la serenitat municipal
NO SÉ QUIN PEIX DEU SER
Però m’estim més morir-me directament per inanició que d’una barreja de gola i ignorància. Ho trob vulgar
Si hi ha rusca sempre podríem fer un dejuni o una vaga per una bona causa. En principi, la nostra. Per aquí hem de començar, en comptes d’arreglar sempre els maldecaps de l’altri, quan tenim la teulada plena de goteres que ja no hi poden estar. Això sí: ben persuadits que la nostra fam és útil. Jo n’estic. Cal conscienciar-se i no pegar a la massa grossa. Ja no tenim edat de poder esperar tolerància a cap bestiesa que ens pogués passar pel boll. Sóc ben conscient que no em riurien la gràcia, ara. S’ha acabat de pegar de capoll; que hi pegui el jovent si en té ganes.
Veig que hi ha picornells de càrritx; veig gírgoles d’estepa; veig peus de rata i veig orelles de llebre d’aquelles més petites i més negres. Ara, no em faceu esbrinar si això és un cep o deixa de ser un cep. I no em digueu que el faci tastar al meu col·lega en ‘Toni’ o que en posi un bocinet dins el plat de pilotes que ara mateix he encalentit amb el microones al refugiat que d’ençà de l’estiu s’ha apalancat a casa.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Apa somera, quina ilu poder disfrutar de tots aquests camagrocs, peus de rata, i els altres no sé el nom, però n’he menjat. Salta de bolets; un arròs amb bolets; carn amb bolets; conill amb bolets; mandonguilles (‘ meatballs’ sempre m’ha agradat la paraula en anglès … ) amb bolets.
Na Júlia et pot ajudar, no ?
He duit un parell de setmanes tocada del bolet. Quin guster!