Esclata-sangs. No me’n puc avenir
També, d’això que al continent en diuen fredolics i aquí negrets i també gírgoles d’estepa, a més de picornells. Ahir mateix que és fresc en vaig fer conserves dins pots de vidre, amb oli d’oliva. Avui si voleu venir a berenar-sopar i duis la llonganissa, el llom i el vi, ja tenim.
Ah: na Júlia m’ha dit que venia i que duia un pa moreno de can Banya. Llàstima no tenir olives pansides, tantes com l’any passat en vàrem regalar. Trob que qualcú hauria de dur olives. Jo en menjaria damunt un cap tinyós, d’olives. Basta que estigui privada de menjar-ne per viure amb un desig permanent d’olives. Bé n’he somiades d’ençà que em varen trobar la sang una mica alta, d’olives!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Es que jo no domino el Mallorquí. De fet, no en domino cap, si vols que et sigui franca.
Jo, ara mateix vindria…però marxo cap a les muntanyes. Em fa falta una mica d’airet fresc, saps? la meva llar de foc, el meu jardí i el meu tot. Oi, que m’entens?
Digali a na Júlia, de part meva, que no s’ho jali tot! Que em guardi llonganissa, de la bona, i un quants boletes, que fa uns dies que no en tasto i m’encanten. Petonet. Fins dilluns si Deu vol.
Enveja …. molta, però molta … El consol és que la setmana passada en vaig menjar dues o tres vegades d’esclatasangs. Na Júlia ja et prepararà un bon àpat, segur i a més amb el pa moreno de Can Banya ( encara que a mí m’agrada més el pa blanc de Can Banya …. ).
Disfruta del moment ….