L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS
Redòs per a la serenitat municipal
10 de desembre de 2008
Sense categoria
2 comentaris
MÉS SON QUE UNA SENALLA DE MOIXOS
Tones de son, carretades de son, barcades de son, avionades de son …
I ja és massa tard per colgar-la. Bastaríem a jeure sol alt. Ara (d’una manera o de l’altra, d’aquí a un poc sabreu quina) toca llevar-se la pardaleria.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
silenci… i deixa’l dormir.
Mira: ” i na Cati dos fills més aviat esquemàtics, com els croquis del pare” o un altre de bona: “viuda i amb un fill únic, hi va venir d’un gruix de duro que no el casessin amb na Paquita.”… ” Paquita es casava amb en Bernat, que bevía però no ho havien conegut perquè ja s’amagava”…
Per cert Xesca, què re dimonis són els combis?
M’estar agradant molt Xesca. No t’ho diria…