Un imaginari tan contigu al meu propi imaginari i tan eriçat d’esparralls com n’està l’imaginari d’en Miquel Barceló, i de pades i de sípies, i crebantat de tímides, d’inhibides estalagmites descendents, va a ensorrar-se a Ginebra, mentre que arran de les meves espardenyes desembarquen i esquitxen els ruixats erèctils d’uns altres imaginaris grollerament explícits. Peremptoris, vehements, professionals. Dispensats amb astúcia d’alcavota vella. Servei a domicili. Tot inclòs amb els impostos. Com els serveis religiosos hi estan a l’arbitri.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Retiro que no m’agradava Barceló… penso que hi ha més d’un Recasens en el món. Genial. Ets genial Brceló!
Fa bonic, no?
I amb aquesta musiqueta passa bé.
És possible que algun dia hi acabin posant un restaurant de luxe.