Dotze llunes a Saskatchewan, d’August Bover
Dotze llunes a Saskatchewan: Impressions des de la Gran Praderia canadenca ens fa copsar molt bé el Canadà. Escrit per August Bover, catedràtic emèrit de filologia catalana de la UB i president de la Federació Internacional d’Associacions de Catalanística, el llibre ens conta l’estada d’aquest l’escriptor i professor a la Universitat de Saskatchewan. Partint d’un dietari i les cartes que setmanalment enviava a la família mentre era al Canadà, August Bover ens fa viure la seva experiència del curs 1976/1977 ―l’experiència d’un català enmig de les grans extensions canadenques.
Dotze llunes a Saskatchewan és molt informatiu pel que fa al Canadà, la seva història i el seu tarannà, però alhora és també ple d’anècdotes divertides. Un text que llegim amb interès i amb el somriure als llavis. Només començar, l’episodi a l’aeroport de Nova York ens obre les portes a un llibre que pressentim irònic, amb un bon ritme i escrit per algú molt observador. I no ens equivoquem. S’ha d’afegir, tanmateix, que l’autor no es limita al seu coneixement empíric del Canadà, sinó que, a més, ens facilita una immersió molt acurada a la seva història, geografia, pobles… ; amb fets que els lectors catalans (i no només catalans) desconeixen força. Hi ha gaire gent que estigui assabentada de qui era Louis Riel i la revolta dels métis, a tall d’exemple? Doncs no es pot entendre bé el Canadà sense saber-ne res. Com no es pot entendre sense tenir ni una idea de qui van ser els artistes del Group of Seven o qui són els inuit o que el Canadà té el 60% dels llacs del món. Pero tampoc sense entendre de debò que vol dir la paraula “fred”.
L’autor, un August Bover llavors molt jove, va passar un any a la província de Saskatchewan ―d’aquí el títol: dotze mesos, o les dotze llunes dels indis cree, en que es divideix el llibre―, com a ajudant de recerca del professor Curt J. Wittlin, especialista en l’obra de Francesc Eiximenis i professor de la Universitat de Saskatchewan. Com s’esmentava més amunt, Dotze llunes a Saskatchewan és ple d’anècdotes interessants (i gairebé sempre humorístiques) de l’estada al Canadà d’August Bover i la seva dona, tant a la ciutat de Saskatoon com als diversos indrets del país per on van viatjar. I per damunt de tot s’han de resaltar els comentaris constants sobre el temps, el clima. He de dir aquí que jo fa 36 anys que visc al Canadà i, efectivament, el temps domina les nostres vides. Les temperatures extremes d’aquest país fan que el temps sigui el tema més comú de qualsevol conversa, i saber quin temps fa pot estalviar-te una hipotèrmia o quedar-te glaçat per sempre més. No és estrany, doncs, que per uns catalans com August Bover i la seva dona, els quals tot just havien arribat d’un clima mediterrani, el temps brutal canadenc els sobtés.
Un altre dels atractius d’aquest llibre és l’assortiment d’ocurrències i la seva disposició. L’autor té l’habilitat d’aplegar en unes poques pàgines ―a voltes només uns pocs paràgrafs― temes distints, i aconseguir un resultat òptim. Com ara començar a parlar d’una sessió de cinema amb peŀlícules dels Beatles, canviar a una peŀlícula de Robert Altman, passar a explicar el resultat de la batalla de Little Big Horn i l’arribada al Canadà del líder dels sioux, concretament a Saskatchewan, anar a parar a Barcelona i acabar amb una caminada pels carrers nevats de la ciutat de Saskatoon tot recordant la “Cançó del lladre”. Aquest moviment d’una cosa a l’altra, dut a terme amb gran fluïdesa, és constant al llarg del llibre i fa que la seva lectura sigui amena i captivadora. Dotze llunes a Saskatchewan és un llibre de bon llegir i d’aquesta manera facilita al lector tota l’erudició que l’amara.
No cal que et digui com em va agradar també a mi el llibre. A més, també vaig escriure la meva ressenya. Per a mi, va tenir l’atractiu afegit de descubrir un August molt jove, jo que l’he tingut de profe i d’amic ara ja gran. Vaig pasar-m’ho molt bé. El llibre és extremadament amè i ensenya moltíssimes coses. Gràcies, Shaudin.
Exacte, Anna Maria, és un llibre amè que ensenya moltes coses. Hi ha un munt d’anècdotes que en llegir-les em vaig fer un tip de riure. Com que a Catalunya se sap ben poc del Canadà, sobretot de la seva història, trobo que és un llibre de lectura obligada. Gràcies pel comentari!