Una castellana es disculpa

Durant dinou anys he impartit un curs de cultura catalana en una universitat del Canadà. Fa uns mesos us vaig enllaçar un article del meu bloc personal on vaig traduir algunes coses que havien escrit sobre Catalunya els meus estudiants canadencs de cultura catalana de l’any passat. Si no ho vàreu llegir llavors, els trobareu aquí, i em sembla que us interessaran força, especialment pels moments que vivim ara mateix. Ho van escriure quan acabaven el curs i ja havien estudiat tota la història i diverses manifestacions culturals de Catalunya, per tant entenien força de què anava tot plegat.

Glendon Campus, York University

Glendon Campus, York University

Enguany torno a impartir el mateix curs i, pel que fa a la història, tot just han estudiat el setge de Barcelona i el Decret de Nova Planta. Tot i això, atès el que succeix a Catalunya en aquests moments, dedico una part de classe a explicar el que està passant ara mateix. És a dir, doncs, que estudiem la història i, aleshores, saltem a avui en dia. Els resulta força curiós. La classe sobre el setge de Barcelona la vaig acabar amb un salt de 300 anys exactes en aterrar a la l’última manifestació de l’11 de setembre (vídeo inclós). Van aŀlucinar perquè tot just havíen après tot el que va passar l’any 1714 i el que vingué després amb el Decret de Nova Planta, i en veure la manifestació no es podien creure que aquell poble copejat, i que havia sofert un genocidi cultural horrorós feia 300 anys, era el mateix que ara feia onejar estelades, reclamava votar i cridava per la independència.

Em van escriure uns treballs sobre tot allò que s’havia tractat a la classe. Per fer-ho curt: tots els estudiants estaven indignats i repetien que els semblava impossible que Espanya no s’hagués disculpat mai pel que va passar fa 300 anys, i que ara no ens deixessin votar. Em va cridar l’atenció un treball en particular. És d’una noia ara canadenca però nascuda a Castella i de família castellana. Al final del seu treball va escriure un paràgraf que us tradueixo de l’anglès:

El que més m’horroritza és que Espanya mai no s’hagi disculpat. Jo em disculpo. Sóc castellana i sento molt que vàrem fer tot això. És vergonyós que Catalunya hagués de suportar tant sofriment per culpa d’Espanya, i mai no s’hauria d’haver deixat que Espanya s’escapés de pagar per tot aquest dolor. Ara ja no es pot fer res per esmenar tot el mal que va fer a Catalunya, però Espanya hauria de fer tot el possible per disculpar-se. I hauria de deixar que Catalunya fos lliure, que se n’anés, en comptes de comportar-se vers Catalunya d’una manera tan desagradable i gens civilitzada. Estic profundament horroritzada de saber com es va tractar Catalunya i com se la tracta. Ho sento de debò, i torno a dir que em disculpo, des del fons del meu cor.

Quant a Shaudin

Sóc catalana i canadenca. Vaig néixer a Barcelona i fa més de 30 anys que visc a Toronto (Canadà). Ensenyo llengües, literatura i cultura catalana al campus de Glendon de la Universitat de York. He publicat tres noveŀles i diversos relats, en català, naturalment.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Cultura catalana i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

25 respostes a Una castellana es disculpa

  1. Gemma Colomé diu:

    Potser no cal que es disculpin, els d’avui no tenen la culpa del que van fer els que vivien fa 300 anys, però si tenen el deure de saber i entendre les raons que ens mouen i en lloc de continuar maxacant el que heurien de fer és mirar d’arribar a acords .
    Però veig que no han millorat i molt en temo que no ho faran .

  2. Aurèlia diu:

    no em sembla del tot correcte el que es diu aquí: no va ser Castella qui va colpejar Catalunya, va ser un rei forani, concretament francès, que va imposar un model centralista (francès, borbònic) a partir d’institucions castellanes. Si m’equivoco corregiu-me però no m’agrada que es tergiversi la història amb certes intencions…

    • Shaudin diu:

      Ningú no tergiversa res, Aurèlia. Sí, és clar que Felip V era un borbó i, per tant, absolutista. I va imposar un model centralista. Però Castella va participar al setge de Barcelona, i el seu exèrcit va fer moltes animalades un cop van entrar a la ciutat. No em vinguis que tot va ser Felip V i les idees borbòniques. En qualsevol cas, la noia que va escriure el comentari es trobava horroritzada pel que va fer Castella (per la part que li tocava) i va ser molt espontània i gentil escrivint el que va escriure. A mi em va sorprendre i vaig decidir compartir-ho, és tot. Aquí no hi ha cap intenció amagada.

  3. Eulàlia Sariola diu:

    Molt bé, Shaudin, et felicito per la feina que fas, i perquè ens ho expliquis públicament. Són uns moments increïbles, és meravellós el que estem aconseguint malgrat tota la força en contra del govern central. Ens hem posat a caminar i quan un poble s’hi posa, no hi ha qui l’aturi, ni Madrid, ni el PP ni el Psoe ni Ciutadans, ni ningú. Guanyarem!!
    Tots posem el nostre granet de sorra, gràcies per el teu!

  4. Joaquim Arenas i Sampera diu:

    Gràcies per ser professora i fer allà que has de fer.

  5. ignasi diu:

    Gracies Shaudin
    Desde un petit poble de la Catalunya interior,llegint el teu comentari als meus ulls arriben llagrimes.

  6. Des de l’Equador…

    Hola Shaudin, sóc la Belén, madrileña, castellana per part de mare, i andalusa per part de pare, i ara fa dos anys que visc a Equador. Com tu també tinc un bloc en aquesta casa, i com tu sóc professora. Dos coincidències que m’agraden força!!!

    I com tu també, quan puc m’encarrego de explicar què està passant a Catalunya (i que ha passat) des del meu bloc, i als meus alumnes. I es queden ben sorpresos de veure que es una castellana mateixa qui reconeix el que els seus han fet. Tristement avui dia sorpren que algú reconegui els erros propis i col·lectius quan hauria de ser normal reconeixer els errors i demanar perdó pel mal fet.

    Quan aquí, a l’Equador, parlem del genocidi contra els pobles indígenes, els mateixos alumnes intenten suavitzar els termes, per no ofendre’m… no ofendre’m? La víctima té vergonya d’ofendre el botxí amb les seves revindiciacions… Quan l’únic que hauria de tenir vergonya de fer o haver fet el mal, és el botxí i no pas la víctima.

    Obviament jo ni sóc Isabel la Catòlica, ni cap rei Borbó, ni he comés aquests genocidis personalment. Però ser corresponsable i demanar perdó pel mal fet pels teus avantspassats (i coetanis), és una cosa que hauria d’honorar-nos i no avergonyir-nos.

    Personalment miro des de fa temps de esmenar aquests errors del meu poble, i hi treballo: pel dret a decidir, per la independència, i pels drets del poble català; així com treballo modestament, per recuperar aquella Castella solidària, comunera, la del No pasaran, i aquell Madrid resistent i combatiu que també existeix.

    Et convido a visitar el meu bloc, seràs molt benvinguda.
    Moltes gràcies pel teu apunt i per la teva tasca!
    Salutacions.
    @labelendemadrid

    • Shaudin diu:

      Hola Belén. Encantada de fer la teva coneixença!
      No costa res disculpar-se i s’aconsegueixen unes relacions molt més cordials entre les persones. Aquí al Canadà, per exemple, el govern ha demanat disculpes a les primeres nacions del país pel tracte rebut durant la colonització, també ha demanat disculpes als xinesos per com van ser tractats durant la construcció del ferrocarril que travessa el Canadà. Qualsevol país civilitzat demana disculpes, si va fer animalades en el passat, és el mínim que pot fer. Els meus alumnes aŀlucinen quan s’assabenten de la prepotència d’Espanya, que es negui a reconèixer els seus errors i que mai no es disculpi.
      Gràcies, Belén, per la tasca que fas a l’Ecuador! Visitaré el teu bloc.

  7. Francesc diu:

    Malgrat el temps i la distància hi ha una ànima de poble que no han pogut destruir. Ens han perseguit i atonyinat fins a les celles, i continuem dempeus. Com deia la dita, de derrota en derrota fins a la darrera victòria. I el que més m’emociona és que estem lluitant per recuperar la nostra llibertat de manera pacífica, amb la força de la raó. Per això sé que ho aconseguirem.

    • Shaudin diu:

      Sí, Francesc. Això també té molt sorpresos els meus estudiants, que després de tot el que ens ha passat, i durant segles, continuem endavant, tossuts i sempre civilitzats.

  8. Sergi Costa diu:

    Ho he posat també en el blog, no m’havia fixat que és d’avui mateix!
    Salutacions als teus alumnes des de Catalunya (concretament Barcelona)!
    No sabia que es feien cursos tan lluny, deu ser tot un honor donar classe a un poble tan maco com el canadenc 😀
    Jo hi vaig ser a la V i també el dimarts passat a Plaça Sant Jaume (a la manifestació en contra de la suspensió de la llei de consultes per part del TC) mentre diluviava (de fet avui estic encostipat, tot i que ma mare ja m’ho va advertir hehehe…), literalment diluviant, juntament amb pares i mares i els seus fills, àvis i àvies, joves… gent de totes les edats aguantant i cantant els segadors sota l’ensordidora pluja.
    No sé si estant tan lluny t’arriba tot el que està passant aquí, però és realment emocionant. El 9N serà el primer cop que podré votar i ho farè per demanar la indepedència del meu país!
    Molt maca la noia castellana i el seu text :), però no és ella qui s’ha de disculpar sinó tots aquells que ens van oprimir i bombardejar no fa tants anys i que encara estan vius (i no viuen pas malament per cert…).
    Molt xula la feina que fas, felicitats i una abraçada a tu i tots els teus alumnes!

    • Shaudin diu:

      Gràcies, Sergi.
      És molt gratificant impartir aquest curs de cultura catalana, els resultats són boníssims, cada any. Els estudiants aprenen molt d’un temes dels quals no en tenien ni idea abans de començar. Una de les coses que sempre els ha sorprès més és descobrir que Catalunya havia estat un país independent.
      Ja m’ho vaig pensar que molta gent devia agafar un refredat amb tota aquella pluja.
      I tant que m’arriva tot el que passa a Catalunya! Llegeixo tot el que trobo i em faig un tip de mirar vídeos. No només m’interessa personalment, sinó que he d’estar molt al dia per explicar-ho a la classe. L’internet és una eina magnífica.
      Una abraçada!

  9. Retroenllaç: Una castellana se disculpa (cat)

  10. Martí Teixidó diu:

    Un diàleg múltiple ben interessant al que m’hi afegeixo. Dues consideracions.
    1 L’espectacularitat del comportament dels ciutadans de Catalunya, d’origen o d’altres procedències, a l’11 de setembre d’enguany i també amb la Via catalana de 2013 és la cresta d’una consistència molt fonda. Hi ha activitat econòmica empresarial, producció editorial en català, creativitat artística, teatre, corals, rock català, produccions de televisió i cinema prestigiades, escola conjunta dels infants de parla familiar catalana i castellana… Ciutats que han millorat tant amb la democràcia (limitada econòmicament), Barcelona i també Girona, Tarragona, Lleida, Vic, Manresa, Reus, Tortosa… I quan veiem que ens ho ofeguen… diem prou… amb creativitat, sense cap violència.
    2 Es comprèn que es demani perdó però no sols els originaris de Castilla. Tots quan ens sentim forts i dominadors podem oprimir, ofegar… Si als catalans de 1400 els hagués anat millor que als castellans… potser haguéssim imposat el català i ells ens demanarien poder parlar la seva llengua. Cal prendre consciència de la condició humana i qui està en posició més favorable ha de ser magnànim i no opressor. Qui està en condició desfavorable aguditza la intel·ligència i a títol personal hi surt guanyant amb creativitat. Això no obstant, cal rebel·lar-se contra tota imposició i abús i està clar que, sense ser independentista, Catalunya ha de ser un país amb estructura d’Estat disposat a tenir magnífiques relacions amb els Estats veïns, inclosa Castilla.

    • Shaudin diu:

      Hola Martí,
      La creativitat i manca de violència de les nostres manifestacions aconsegueixen que a fora, si més no els canadencs, ens tinguin molta simpatia. De fet, es treuen el barret.
      És cert que qui té el poder pot oprimir, i de casos d’opresió la història n’és plena, i és possible que els catalans, d’haver continuat amb la seva nissaga de reis i de no haver perdut el poder comercial a la Mediterrània pel domini otomà i etc. etc., haurien actuat amb prepotència, és possible, però no ens oblidem que el tarannà català és de compromís i pactes, i dubto que en el segle XVIII els catalans haurien imposat el català a Castella, realment ho dubto.
      Ben d’acord, amb bones relacions amb els veïns tothom hi surt guanyant i l’abús no hauria d’existir. Però primer cal tenir un estat propi.
      Gràcies pel comentari.

  11. Cal veure els fets per a esborronar-se dels fet de Catalunya , que gent aliena al pais s’horroritzi pels fet ens demostren que els seus politics continuen tan cecs com fa trescenst anys , el cert es que ( com sempre) Catalunya es el motor que contribuïnt amb la riquessa de l’estat , encara volem retorçar mes “la mamella”per, a treure pita devant dels paísos del seu entorn. Estem a Europa o , ens volen acostar a África ??!

    • Shaudin diu:

      Gràcies pel comentari, Agustí. De segur que hi ha espanyols, que de tenir un bon coneixement dels fets historics, reaccionarien com la meva estudiant. Però tenen un rentat de cervell impressionant.

  12. Judith diu:

    Quin fart de plorar…com m’han commogut les opinions i sentiments dels teus joves alumnes…i crec que el que més m’ha impactat és descobrir la immensa ignorància de la que sóc posseidora envers la història del meu propi poble.
    I es per això que ho vull difondre per a veure si arriba ben lluny i ajuda a altres a sensibilitzar-se amb la nostra situació.
    Moltes gràcies per obrir-me els ulls.
    Molt bona feina.

    Salut
    Judith

    • Shaudin diu:

      Benvolguda Judith,
      Els meus estudiants han pogut arribar a les conclusions a les que arriben perquè s’han fet un tip d’estudiar la nostra història i cultura. Tenen una bona base i pensen. D’altra banda és molt difícil que un estranger entengui la nostra realitat si no sap d’on ve tot plegat.
      Celebro que t’hagin agradat les seves opinions. Tenen una base on formar-les, però també son espontànies i plenes d’innocència, per això commouen.
      Moltes gràcies per les teves paraules. Una abraçada!

  13. Joan Rubiralta diu:

    “Atès el moment de la situació de la consulta, potser seria interessant que les opinions de les noies castellanes es publiquessin a Espanya traduïdes. No serà fàcil trobar una plataforma periodística que s’hi avingui però però segur que si es publiqués provocaria un gran impacte emocional que a Espanya li convé. Segur que a les persones intel·ligents, les faria reflexionar.
    Aprofito per recordar que la nostra independència no la fem contra el poble espanyol, malgrat els atacs de determinats mitjans de comunicació (pràcticament tots els fets a Espanya) quan reclamem més democràcia, sinó a favor de nosaltres. Els nostres enemics polítics són el govern espanyol i l’Estat espanyol com a tal”.

    Una forta abraçada des del Montseny.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*