so i ressò de la capital del re...
|
 Ja fa un any que vaig aterrar en aquesta casa, tot just ara, un 25 de gener a les 18:48. Feia si fa no fa un mes que havia pagat l'apertura del local, però no li trobava un nom adient, i els grafismes pels neons de la porta no acabaven ben bé de fer-me el pes... Fou un tria i remena complicat: proves amb totes les coberteries, les cortines, els mobles, els accessoris, la distribució dels calaixos, els ingredients i els aliments per assortir el rebost... El cas és que tant la decoració com el nom del restaurant no acabaven de definir-se i l'obertura de portes es feia de pregar. A més a més, tenia postres de tota mena i mil i una receptes per cuinar, però totes eren escaients per un segon, o tercer, o desè plat, però no pas pels entrants ni molt menys per un primer. Feia temps que freqüentava les taules i menús de molt bons cuiners i cuineres, i someliers i somelieres, de can Vilaweb que em van permetre descobrir alguns més de la mà d'aquests primers; però cuinar-ne jo un... uff, complicat,complicat. Vergonya, falta de pràctica, pudor... Una cosa eren els manuals de cuina, fer-se una truita o un ou ferrat als fogons casolans, i d'altra ben diferent cuinar per un públic tant inabastable com el d'aquesta casa. I si resultava que no venia ningú?  Recorden la barbàrie?
No l'he pogut oblidar.
Ell tampoc.
I el botxí encara menys, gràcies al feisbuc...  Faré tard, segur. Deixar aquestes coses per l'últim dia no és bo. Acabes comprant qualsevol cosa, i pagant una burrada per quatre xorrades inútils que l'endemà costaran la meitat... Uf, el pàrquing ple, no arribo, ja no arribo, de ben segur que està de gom a gom i les caixeres cabrejades perquè els toca treballar. Fins la mitja nit! Obert fins la mitja nit... Cabrejades, ja ho dic jo. Però tot i el cabreig, et fan bona cara, et cobren molt amables i et feliciten les festes. Admirable. Efectivament, de gom a gom. Tothom ho deixa per última hora, ses Majestats posant-s'hi la perruca, amb un peu al camell i l'altre a la carrossa tibada per un remolc d'última generació; i la gent encara estresada pels passadissos dels hipercores, carrefures, corteingleses i d'altres temples del consumisme. Però com que no estic per gaires reflexions macrosociopolítques, sucumbo a la perentoria necessitat i a la urgència microeconòmica, i viso i reviso els línials adients i els prestatges oportuns... Tranquils que jo trigo poc, en una horeta m'ho ventilo... quatre cosetes de res que tampoc no tinc tanta famíla que regalar. Ja està, això per a... xe, para el carro Manuela! Però com poden cobrar això per tan poca cosa? Bé, nova estratègia: mirar primer el preu... Ara si! ui! que barato... això per la nena, això pel nen, això per... No sé, massa baratu, a veure... coi! quina merd[...] no m'estranya que sigui tan baratu! Redéu! Córcholis y recórcholis! Ja porto aquí dues hores? I sense dinar, no arribo, no arribo...  Tal qual m'imaginava -que a casa del Rober no pot ser d'alta manera, i menys si és la seva festa- una bandeira de Galiza Ceive presideix enmig del saló, i per extensió, enmig de Madrid. La seva samarreta, ni el millor anunci antitabac: O povo galego advirte: falar espanhol provoca cancro de língua.
Miro de parlar-li en català que amb el càncer no s'hi juga, ell em parla en gallec, la resta de la colla no se cogca de la misa la mitad, vaja, que no entenen ni jota, i nosaltres dos ens entenem a mitges; i com que al Rober se l'ha d'entendre en tota la seva extensió (que és molta) tornem a la llengua franca, que no tenim diners per intèrprets...  Fer anys l'últim dia del més no és gens de l'altre món. Fer-ho l'últim dia de l'any pot ser una pu.. Suposo que fer-ho en Nadal o el Primer de Gener també deu ser una pu(ñeta). I si és el dia de Reis.... Sempre surten els listillos que volen "apañar" els regals amb un dos per un (dos dies amb un sol regal...) Encara que ben mirat, també es pot aprofitar per part dels "cumpleañeros" per ajuntar festes, que en temps de crisi va molt i molt bé. El Rober fa anys el dia 31. Poca gent se'n recorda, tothom va atrafegat amb els preparatius de l'últim dia de l'any i entre campanades i raïms no queda temps perquè ningú li canti el japiberdei tuyú. Per subsanar l'oblit, avui a la nit li farem una festa i aprofitarem tots l'avinentesa per retrobar-nos (cosa que no passava des de l'any passat, es a dir des del 26 de desembre -aquí no fem Sant Esteve- en el preceptiu sopar d'amics de tots els anys) i amb l'excusa de l'aniversari i del nou any, ens farem de nou aquesta nit unes "rises", unes birres, una Queimada i un càntics. Farem un cap d'any (endarrerit) entre amics, i menjarem un altre cop el raïm (i empanada galega) a la salut dels anys del Rober... Qualsevol excusa és bona per muntarla... Que ja posats, no ens vindrà d'una altra farra... (o sí) i els seus cants tenen
l’encís del matí suau d'un dia feliç! http://www.goear.com/listen/1226dbc/Llevantina-sardanes-cantades Una donzella de la Costa de Llevant, a l'abrandar-se la llum clara en l'horitzó, sentia en somnis les paraules de l'amant que va deixar-la sola i trista en el dolor. Ai! on és el meu amor, que no el tinc en la mirada?  Al cap i a la fi, per cap d'any cap cap està capacitat per captar la capritxosa i capgirada posició cabdal de l'ultima (o la primera) nit de l'any...
labelendemadrid |
Filosofia Marxista: disculpen que no me levante (Groucho Marx) |
dilluns, 28 de desembre de 2009 | 01:21h
 Visto lo visto... Si no puedes con el enemigo, únete a él! No podremos vivir como los ricos, pero siempre podremos pensar como ellos! [...]  Mon germà amb perruca estrafolària, ulleres de carnaval, i guitarra andalusa; el meu nebodet de la mateixa "guisa" amb guitarreta a mida; servidora amb pandereta i simbomba i perruca de les que piquen... Ens agrada muntar saraus per "nochebuena". La nena petita dorm i de tant en tant obre els ulls i la boca per meular com una gateta... El meu germà, llavors, li canta a cau d'orella mentre li toca amb la guitarra nadales a la filla per calmar-li el plor; i la nena somriu confiada i món germà somriu feliç. I jo somric... Somric... Somric i me n'enyoro... Sonen campanes i no són les de Belén... Campanes fugisseres que entre Nadal i Cap d'any fan adonar-se que el temps també ho és, fugisser i colpidor, i que hi ha poques coses que valguin la pena. I adonats d'això -mortals i efímers com som- l'alegria de la festa se'ns pot esdevenir fàcilment en llàgrima, de goig o de dolor, i el món ens cau a sobre -amb estrelles i tot- per tornar a renéixer, per tornar a començar. I hom vol sentir llavors l'escalf de l'estimació, llunyana o propera, que s'ha percebut en aquells moments forassenyats que de vegades se'ns han esdevingut, quan tot el seny, assenyadament, ens deixa a soles amb alguna espurna que ens cau del cau secret de la felicitat, com una llágima de Sant Llorenç a l'agost. I els que no hi són se'ns fan ben presents encara que ningú els vegi més enllà de veure'ls amb els ulls del cor. I mirem de fugir de l'angoixa i la tristor embolcallats amb l'alegria de la ritualització de la trobada anyal, obligada o volguda, enyorada o desitjada...
labelendemadrid |
Filosofia Marxista: disculpen que no me levante (Groucho Marx) |
dijous, 24 de desembre de 2009 | 01:42h
Generalment, la cosa va així:  I t'ho miris per on t'ho miris...  De tant en tant però...  I ja en tens prou... Però per ves per on, per un vegada... La cosa ha estat diferent: 6,6,6... Lluny de ser la marca de la bèstia de l'averno, ahir fou el número de la glòria celestial. Ahir vespre, cap conflicte... vaig ballar ben a gust, i sense dilemes, amb els dos més guapos de la festa... 6 títols del Barça, 6 llàgrimes (xe! comptades una a una! que en sé molt jo de comptar llàgrimes!) d'en Super-Guardiola (que tendre i que monu, per menjar-se'l...) i "para más inri" 6 gols a casa tot posant la cirereta a la jornada futbolera... Què més puc demanar? Ah! Sí! Que...  Res del que expliqui aquí podrà reflectir el que acabo de veure. Ni els seus ullets buscant una carícia del seu botxí, ni els seus crits udolant mentre queia, ni el seu dolor immòbil i malferit a terra després que un monstre (no té altre calificatiu) li llences per un pont al buit, corejat per uns quants més que ho gravaven tot... Res és prou per entendre la por i l'horror que ha hagut de passar... Era petitó, rosset, gracioset, simpàtic i juganer, estava una mica poruc i inquiet, però rere els seus ulls (que a penes si els he vist tres segons) s'amagava tendresa... Perdut i descol·locat sense saber on mirar, va intentar agafar-se a les mans assassines que finalment li van deixar caure... A penes si va bordar, fins que des de terra va udolar ja de dolor... Malparits i fills de puta reien i miraven des del pont estant, si darrera els hi haguès vist caure a ells ni m'hauria immutat. No penjo les imatges, ni l'enllaç, perquè em sembla monstruós i aquests malparits no es mereixen que se'ls doni més publicitat. La persona que m'ho ha re-enviat per mail, ho ha fet de bona fe i per tal de denunciar-ho. Però tant de bo jo no ho hagués vist. Barbaritats d'aquestes n'hi ha moltes, algunes passen desapercebudes, la majoria queden impunes, i d'altres fins i tot son subvencionades de les nostres butxaques i aplaudides en nom de l'art i la cultura. Bonic meu, aquest apunt i les llàgrimes que m'aclaparen des d'aquest matí van per tu i per totes les víctimes de la barbàrie humana. Ràbia, impotència i vergonya pels meus congèneres, capaços de divertir-se amb la crueltat cap a l'indefens...  Que hay de nuevo, viejo...? (de l'il·lustre Bugs Bunny) Porto tot el dia amunt i avall, aparcar a València a prop del PROP, més enllà d'un joc de paraules, és una quimera... Sort dels "gorrilla" que m'han indicat on deixar el cotxe, allà a un descampat perdut i ple de fang i bassals, a tocar l'Hospital de la Fe. La funcionària que m'ha atés ha estat molt amable i m'ha vist tan perduda pel que fa a l'engranatge administratiu de la Conselleria d'Educació, que m'ha fet una explicació ben exhaustiva de la meva situació actual... |
Accés de l'autor
Categories
Els meus enllaçosAMORES PERROS...
PARAULES...
SOMNIS DE POETES
UNA CANçONETA I MO N'ANEM...
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
