Els estoics consideren que només els negatius són els oposats dels afirmatius… Els estoics afirmen que res del que es diu amb la negació és contrari de res, ja que el contrari de la virtut seria la no virtut i el contrari de la maldat seria la no maldat, sent així que sota la no
A Espanya, el període 1975-1976 va ser una època dominada per la por, a cavall entre un règim despietat i un règim continuista amb una cultura autoritària que no s’havia desmantellat i que amenaçava de dinamitar el procés de canvi en qualsevol moment, tal com, finalment, va succeir amb l’intent de colp d’estat del 23-F
La migració no és un tema nou, és inherent a l’origen i la història de la humanitat, però amb una situació de crisi com l’actual, el nivell de la desocupació i el pessimisme que acompanya el seu anàlisi a Europa és imprescindible. També a Europa la qüestió nacional i dels nacionalismes estan adquirint una intensitat perillosa.
Sempre he manifestat l’abús pervers i tendenciós que es fa de les variables macroeconòmiques per definir situacions i previsions econòmiques. Però si el seu ús pot ser qüestionable en comportaments elàstics de l’economia, quan hi ha un comportament plàstic o caòtic (desacceleració o crisi) aquestes variables es tornen ineficaces i imprevisibles. Açò és així perquè
S’està projectant a València un documental realitzat per KEN LOACH “L’Esperit del 45” – la victòria laborista britànica després de la guerra i la posada en marxa del programa socialista, perquè li desespera veure com el liberalisme econòmic , ara, roman dominant . 1945 , la contundent victòria del Partit Laborista de CLEMENT ATLEE sobre
La història de la subjectivitat capitalista em sembla inseparable d’una doble tensió que tira en direccions oposades , cap a una – desterritorialització, l’expulsió de la seua terra natal , en l’ordre dels xiquets, la descendència , de la garantia professional, de la identitat ètnic-nacional … – i cap a una -reterritorialització nacional entrellaçant estretament
A la gent compromesa “Perquè hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot” Vicent Andrés Estellés Potser el secret és que no hi ha secret i aquest camí l’hem fet tantes vegades que ja ningú no se’n sorprèn; potser caldria que trenquéssim la rutina fent algun gest desmesurat, alguna sublimitat
Ayn Rand , pseudònim d’Alisa Zinóvievna Rosenbaum (Sant Petersburg, Imperi rus, 2 de febrer de 1905 – Nova York, Estats Units, 6 març de 1982), filòsofa i escriptora nord-americana d’origen rus, àmpliament coneguda per haver escrit els bestsellers The fountainhead i Atlas Shrugged, i per haver desenvolupat un sistema filosòfic al que va denominar «objectivisme».
Una emfàtica victòria a Baviera el diumenge per la Unió Social Cristiana (CSU), partit germà dels democristians de Merkel (CDU), es va veure enterbolida per les recents guanys en els sondejos de l’Alternativa per Alemanya (AFD) i el col·lapse dels liberals demòcrates del FDP en el ric estat del sud.
‘Le Petit Prince’ és un conte poètic aparentment infantil, de fàcil lectura, però carregat d’al·legories i simbolismes que aviat el van convertir en favorit dels adults. Reflecteix des de les vivències existencials personals la recerca del sentit de la vida, expressant una agredolça confusió personal de Saint-Exupery, el va escriure en un moment en el
De “simple circ polític“ va rebre la premsa alemanya la compareixença de RAJOY en el debat del parlament sobre l’embolic PP/Rajoy/Bárcenas. “El debat va ser un gran circ polític, com tantes vegades al Parlament espanyol”; “A Espanya hi ha un problema estructural” o “quatre cinquenes parts dels espanyols creuen que les denúncies de Bárcenas sobre
Cecs davant la corrupció, aquesta s’ha convertit en l’acte de la justificació no només dels corruptes, sinó també d’aquells que la persegueixen. La recent estrena de la pel·lícula dirigida per MARGARETHE VON TROTTA, “Hannah Arendt“, m’ha fet recuperar el seu pensament sobre el mal, però també m’ha fet recuperar el de la politòloga alemanya ELISABETH
Malgrat la seua aparença de anglicisme, “escrache” és una paraula d’origen romanç, amb antecedents castissos, rescatada des de l’espanyol rioplatense per referir-se a manifestacions populars de protesta pública més o menys espontànies, dirigides contra polítics corruptes o indesitjables. La pràctica ciutadana està adquirint carta de naturalesa i comença a inquietar els seus víctimes de manera
La Plataforma per la Llengua i la Fundació Vincle expliquen el cas excepcional de la llengua catalana a la Unió Europea. El vídeo denuncia que totes les llengües de dimensions similars a la catalana ja són oficials de la Unió. El català és un cas excepcional per voluntat expressa dels respectius governs espanyols, tant del
Una enquesta publicada a ‘Le Monde’ com a base de l’article ‘L’individualisation: la révolution silencieuse des Européen‘ posa de manifest que Europa només es pot construir en base a una interconnexió i harmonització entre la individualització i l’ètica social. Que conjugue la llibertat de decisió i la individualització amb una existència orientada als altres, que